PRE Girona

La sucesión está en marcha

2011-12-30T16:23:00.002+01:00

La casa real vuelve a estar de moda. Portada en todos los diarios, informativos televisivos, tertulias, conversaciones... De nuevo, la maquinaria propagandística del régimen se ha puesto en marcha con un objetivo claro: manipular a la opinión pública de cara a una más que probable y próxima sucesión de la jefatura del reino en la figura del futuro Felipe VI, al menos a medio plazo. A continuación detallaremos los indicios que apuntan a esta posibilidad y de cómo los republicanos debemos estar atentos y, en la medida de lo posible, contrarrestar el lavado de cerebro que los medios van a hacer a la sociedad española, y ofrecer tanta resistencia como nos sea posible a la sucesión.

No es desconocido para nadie que los achaques de la vejez están afectando y mucho al heredero de Franco, el viejo Juan Carlos: caídas, golpes que provocan moratones -un golpe con una puerta, se nos dice-, apariciones en público donde el monarca no puede siquiera aguantarse derecho sin sostenerse en una silla, dificultades -añadidas a las ya propias- al hablar o al pronunciar discursos... Y es que el tiempo no perdona, ni siquiera al campechano borbón.

En cuanto al caso Urdangarín, lo que en un principio pudo parecer un escándalo que podía salpicar de lleno el prestigio aparente del que goza la realeza española, está siendo hábilmente transformado por los medios en una oportunidad de humanizar al monarca y hacerle víctima de un yerno corrupto con cuyas actividades ni el rey ni el príncipe no tendrían nada que ver. La realidad es que se ha intentado poner en cuarentena a la manzana podrida ducal y que ni siquiera se va a investigar a su esposa, la infanta e hija del rey, que claramente está implicada en las presuntas actividades delictivas de su marido. Es más, las instituciones y los políticos cierran filas cuando se trata de apoyar a la monarquía, y defienden su -llamémosla también “presunta”- honorabilidad. Lo que se ha hecho siempre en los más de 35 años de juancarlismo, silenciar todo aquello que pueda manchar la imagen del rey, como si no hubiera pasado, o presentarlo como algo digno de alabanza.

Pero al margen de la propaganda oficial, todos sabemos que los borbones han sido, a lo largo de estos años, especialistas en participar en todo tipo de chanchullos y corruptelas. La íntima relación del rey con personajes de dudosa reputación como Mario Conde o Manuel Prado y Colón de Carvajal, o las acusaciones que contra Juan Carlos se han vertido en varios casos de corrupción, que nada tienen que envidiar a los de Urdangarín, Matas o Camps, y de los que se ha salvado por su inmunidad y por ser la estabilidad de la monarquía cuestión de estado, parecen haber sido olvidados o silenciados por los medios, que se empeñan en tratar de limpiar la imagen del borbón, repitiendo hasta la saciedad su “labor excelente” (sic) como jefe de estado y su papel como “impulsor de la democracia”. Para quien se haya molestado en investigar ni que sea superficialmente sobre los orígenes de la fortuna del rey, su papel en la transición, en el 23-F o sus escándalos personales, estas afirmaciones suponen un insulto a la inteligencia y a la dignidad de la ciudadanía.

Además, en una operación desesperada de maquillaje, la casa real ha “publicado” sus cuentas, el 28 de diciembre de 2011 -no se sabe si se trata de una inocentada-, después de no haberlo hecho durante más de 30 años, y ahora resulta que la casa real es transparentísima y que además, nos sale barata. Claro que en esas cuentas no se nos dice que ni cenas, ni viajes, ni actos oficiales, ni gastos de mantenimiento de los palacios, ni coches oficiales, ni otros gastos van a cargo de partidas de distintos ministerios y que siguen sin ser públicas, no sea que los españoles descubramos que nuestra monarquía no nos sale tan “barata”. Nada garantiza tampoco que las cuentas publicadas sean fiables, ya que como es sabido ese dinero no está sujeto al control del Tribunal de Cuentas y el rey puede ditribuirlo como mejor le plazca.

Pero por lo visto todas estas cuestiones poco le interesan al españolito medio ya que los medios de comunicación no le dedican ni medio segundo, pero sin embargo, se dedican a ensalzar a la dinastía reinante y a reforzar su imagen. Curiosamente, ya nadie se acuerda de la censura sufrida por la revista “El Jueves” en 2007, o de la puesta en evidencia de la reina criticando a los homosexuales al publicarse su libro, entre otros deslices reales. Y es que efectivamente, la monarquía dispone de todo el aparato del estado y de los medios de comunicación a su servicio, igual que estarán al servicio de su sucesor a partir de ahora. Es cuestión de estado, la monarquía no puede desestabilizarse porque la monarquía es el paraguas de muchos poderosos que medran en el sistema.

El clima actual, en plena crisis económica, quizá no sea el más propicio para el relevo monárquico, pero se nos hace evidente que el aparato del estado ha puesto en marcha ya (a partir de las elecciones del 20-N) lo que algunos han denominado “operación corona”, destinada a preparar una cómoda acogida al nuevo rey, en la que se pretende evitar a toda costa cualquier debate sobre el cambio de la forma del estado y de la posibilidad de cuestionar una monarquía que pese a toda su fuerza actual, su apoyo por parte de los españoles es cuestionable. La policía ya tiene instrucciones claras al respecto: cualquier manifestación social o protesta que toque el tema y que alcance cierta repercusión será reprimida, hay que evitar tensiones y alborotos.

No sabemos si será mediante la abdicación, pero sin duda en los próximos meses se va a escoger el momento propicio para el advenimiento del sucesor. El rey niega pensar en abdicar, pero también se dice desde hace tiempo que el príncipe “está preparado” y que Letizia jugará un papel decisivo para hacer la monarquía más atractiva y hacer que la gente se fije en ella en el más que probable show televisivo que nos espera, parecido al que ya hubo durante su boda. Es más que probable que la noticia, de producirse pronto, se haga por sorpresa y pille a muchos desprevenidos, por lo que debemos estar preparados para cuando llegue el momento.

Desde el punto de vista de los republicanos, el relevo debería ser un momento ideal para reivindicar la República, por eso para nosotros es un momento decisivo. Ya no se tratará del sucesor directo de Franco sino que ya será la segunda generación de reyes legitimados en el golpe de estado del 18 de julio contra la República. Al mismo tiempo, de todos es sabido que no se podrá invocar la cantinela del 23-F y de que el rey trajo la democracia para apoyar a Felipe (por mucho que sepamos que eso no es cierto pero son argumentos que funcionan a pie de calle). Eso nos hace temer también cualquier operación parecida organizada para legitimarle a ojos de la ciudadanía.

Sin embargo, en las circunstancias actuales, el movimiento republicano no se encuentra suficientemente organizado como para evitar, por el momento, dicha sucesión. Pese a un extendido sentimiento republicano, seguimos siendo muy pocas las organizaciones que cuestionamos abiertamente el régimen y poco podemos esperar del “republicanismo” de aquellos que se dignan a asistir a la inauguración de las cortes por los reyes, en la que sólo se ausentaron los diputados de la izquierda independentista vasca y catalana. Poco podemos esperar de aquellos falsos republicanos que no son más que lacayos juncarlistas como los que en el pasado renunciaron a la tricolor y mercadearon con sus ideales más fundamentales.

Sin embargo, en la medida de nuestras posibilidades, desde el movimiento republicano que poco a poco está creciendo y calando en la sociedad, sí podemos -y debemos- ofrecer tanta resistencia como nos sea posible a una monarquía que representa sobretodo el sostén político de un sistema que hay que cambiar y que es el culpable de la crisis y la injusticia que impera en nuestras sociedades. Alzando nuestra voz quizá no podamos evitar que Felipe VI reine, pero quizás podamos impulsar una masa social crítica republicana que pueda hacernos soñar en que en un futuro no muy lejano podamos llamar a Felipe “el último”.

Hay que ser conscientes, por tanto, de lo que se avecina. Hacer pedagogía y organizarse, estar preparados para poder alzar nuestra voz, en las calles, en internet, probablemente sin ningún apoyo de los medios de comunicación. Para ello necesitaremos del apoyo de todos aquellos que compartan el ideal republicano, para extender y defender el proyecto de la III República como un modelo alternativo que ha de suponer una auténtica transformación socioeconómica para alcanzar un estado republicano, verdaderamente democrático y dedicado al interés de todos los ciudadanos, basado en los valores de Libertad, Igualdad, Fraternidad y Justicia Social que desde hace tanto tiempo venimos reclamando.

Ramiro Gil Morel

Coordinador del Partit Republicà d'Esquerra

Entrevista amb Xavier Villarreal

2011-12-13T16:51:00.011+01:00

Xavier Villarreal Piedra és un vehí del barri de Santa Eugènia de Girona, de 35 anys d’edat, pare de dues nenes i mecànic de professió. que ha engegat endavant un doble projecte. Per una banda, és fundador i president del parit Lluitem Amb Tu (LAT), http://lluitemambtu.cat/

La candidatura de Lluitem Amb Tú, iniciada fa aproximadament dos anys i present als darrers comicis municipals, ha significat per al municipi de Girona una bocanada d’aire fresc dins del nostre desgastat teixit municipal, tot i haver sigut les eleccions amb major nombre de candidatures. Ha sigut una de les poques candidatures, a més a més del PRE, netament ciutadanes. Allunyant-se dels partits tradicionals i dels representants professionals, està formada per ciutadans inconformistes i lluitadors, amb veritables dessitjos d’avançar envers una democràcia veritablement participativa i ciutadana, feta per les persones i per a les persones. Així, Xavier ofereix a la seva candidatura un missatge directe i senzill, proper als ciutadans i a les seves inquietuds, tant a la forma com a les maneres.

Per una altra banda, Xavier pertany al teixit associatiu gironí com a membre d’una entitat, i en aquest sentit ha engegat una altra iniciativa, que és el tema principal d’aquesta entrevista: La mesa d’entitats (mesadentitats@gmail.com).

Aquest projecte associatiu conjunt reuneix a totes les associacions de vehins i altres entitats de Girona que ho dessitgin, i té com a objectiu lluitar per a la participació ciutadana a través d’aquestes associacions i entitats, aconseguint en un futur proper tenir veu a l’ajuntament.

Xavier, ara jo et pregunto, per començar, com va començar la idea de la mesa d’entitats?

Bueno… Va començar, primer de tot, per la conscienciació personal, ja que considero que el marc polític actual no ens dona el grau de participació que ens mereixem dins de les decisions de govern. També, a arrel d’aquest tot aquest moviment del 15-M, vaig veure que la gent havia agafat consciència d’aquesta manca de participació. Per tant, hi havia una predisposició social a fer un pas endavant per a intentar-ho canviar. Després, vaig pensar també que, un cop tens la base (aquesta difusió de què existeix la possibilitat real d’un canvi), aquest moviment necesitava de la implicació directa dels ciutadans per tal de mantenir-se viu. I començar a actuar a nivell estatal era començar la casa per la teulada. Vulguis o no, si la gent no veu canvis immediats, no s’implica i aquest moviment es va diluint.

El fet de fer el moviment 15-M a nivell estatal jo crec que era inabastable, ja que existeix al nostre país una manca de cultura de vot, i està molt generalitzada la cultura política del bipartidisme. La gent no s’informa, sinó es deixa arrosegar per les campanyes que adverteixen de l’entrada del partit contrari i oferint-s’hi ells com a unica via per tal d’evitar-ho. Als partits majoritaris això ja els hi va bé. A nivells tan alts, amb mesures com la nova llei electoral, els partits ja procuren que existeixi un hermetisme de l’hemicicle, i tiren endavant noves lleis i mesures per tal de frenar l’arribada de propostes polítiques més properes a la ciutadania. Simplifiquen la implicació de la gent amb la política en el dia dels comicis, i degut al bipartidisme, l’alta abstenció i la manca de la cultura de vot, aquestes iniciatives es redueixen amb estadístiques de resultats. Jo crec que la millor manera d’implicar a la gent en el canvi era aquest projecte.

Vaig pensar que, per tal de començar-ho bé, el canvi havia de ser en un àmbit el més proper possible: l’àmbit municipal. El cordó umbilical de la implicació de cada persona són les associacions i entitats. La principal força d’aquestes associacions és la participació ciutadana, i per tant, són els organismes a on hi ha més activitat social.

Vaig elaborar la idea de la mesa després de comprovar per pròpia experiència (ja que pertanyo a l’àrea d’entitats de la meva ciutat) que existia una manca de consideració de l’ajuntament envers nosaltres. Hi havia un diàleg amb les entitats, però no se’ns tenia en compte a l’hora de parlar d’aquelles coses que ens incumbeixen a nosaltres directament. Era una cosa que no es podria solucionar mentres cada entitat anés fent la guerra per la seva banda.

Llavores, consideres que la mesa consisteix una “unificació” de les forces de la ciutadania per mitjà de les entitats?

He de començar dient que la principal força de les associacions i entitats és el suport popular. I la seva virtut és col·laborar en gran mesura a la dinamització d’una ciutat. I també col·labora al què és la integració i la convivència de cada sector. Cada entitat és conscient d’aquesta virtut, i també de la seva pròpia força. I també és conscient de què la suma de totes en conjunt podria resultar un potencial enorme de pressió popular.

Llavores, seria aquest el primer objectiu de la mesa? La pressió popular envers l’ajuntament?

L’objectiu principal de la mesa és assolir una participació ciutadana envers les decisions del dia a dia de govern que ens hi afectin, principalment per via del diàleg. I si aquesta falla, per la pressió popular. Primer la via del diàleg i el consens amb el mateix equip de govern, però si aquesta falla, cal exercir una pressió popular.

En principi, doncs, optes per la via del diàleg per tal d’obtenir una veu dins de l’ajuntament.

Així és.

I fins ara, s’han aconseguit avenços envers la constitució d’aquest diàleg?

Bueno, Girona per si mateixa té l’assignatura pendent de permetre la participació de les entitats i ciutadania als plens municipals (és ja una carència històrica), prohibint així donar veu a un col·lectiu tan important com és el nostre. Llavors, la primera intenció de la mesa és aconseguir la modificació del reglament orgànic municipal a lo que fa referència a la participació.

S’ha aconseguit aquest canvi, o es perceb la intenció per tal de les forces de govern d’assolir aquest canvi en un futur proper?

Al ple municipal del passat 25 de juliol va ser aprovada una moció per a la participació d’entitats i ciutadania presentada per dos grups municipals. A hores d’ara encara està pendent el debat plenari d’aquesta modificació del reglament.

La nostra feina com a mesa consisteix a recollir suports i presentar a l’equip de govern peticions per desbloquejar aquesta modificació, per participar als plens de manera particular, i aconseguir una difusió als mitjans de la nostra existència i el nostre interès per a poder gaudir d’aquesta nova via participativa de manera inmediata.

Sala de plens de l'ajuntament de Girona, durant el darrer ple municipal

Fins ara, quin ha sigut l’interès dels mitjans envers el vostre projecte?

Hi ha hagut algun cert interès envers la nostra iniciativa, i a mesura que anem augmentant les actuacions de la mesa, demostren més interès. Quan va començar, va haver alguna petita esmenta al diari de Girona, però des dels darrers moviments a les eleccions i demés, hi ha hagut més interès per part de mitjans com El Punt Diari.

Anem a la pregunta més important. Quin és el funcionament de la mesa d’entitats?

Per començar, he de deixar clar que la mesa d’entitats no és cap organisme jurídic. Només pretèn ser una taula de diàleg entre els diferents col·lectius gironins. Plasmar aquest moviment en un organisme jurídic podria suposar el recel per part d’algunes entitats a formar part d’ell.

El funcionament de la mesa es basa en la solidaritat, colaboració i suport entre entitats i col·lectius. D’aquesta manera, pretenem funcionar com a un “paraigües per a grans tempestats”, com a una protecció i recolzament envers les entitats individuals.

Posem per exemple, una associació de vehins d’un barri, com podria ser l’associació de veïns de Mas Ramada. Per a determinats assumptes, aquesta associació té competències en si mateixa, però quan hi ha problemes en grans àmbits, com podria ser un conflicte amb les obres d’un carrer que queden postergades de manera indefinida, aquesta entitat sovint és “torejada” per part de les forces de govern. Pot semblar que no té cap altre mitjà de continuar endavant, produïnt-li un cansament i un cert derrotisme en algns moments, que porta irremediablament a que l’ajuntament “aparqui” la seva reivindicació.

Carrer del barri de Mas Ramada en obres.
Aquesta obra va restar aturada durant 8 mesos, sense vorera,
amb forats als serveis i sense llum a la nit.

En aquells moments de fatiga i frustració és quan un suport col·lectiu de la resta d’entitats li poden donar un impuls nou per tornar a lluitar. Aquest impuls és llavores molt més gran, ja que al darrera hi tenen tota la força de tota aquesta gent que representen les entitats.

El què pretenem és conscienciar a les entitats de què aquesta col·laboració és possible, i també és bàsica per a poder desplegar tot el potencial que tenim com a col·lectiu, com a representants del col·lectiu ciutadà. I també volem demostrar que aquesta pràctica (la solidaritat entre les entitats) pot esdevenir una pràctica habitual en el futur.

Quina altra actuació ens podries explicar de la mesa?

Recentment, van ser aprobades en ple municipal les ordenances fiscals provisinals de Girona pel 2012. Vam poder comprovar que s’havia aprovat una nova taxa d’ocupació de l’espai públic per a entitats i col·lectius, consistent en 260e per dia per la disponibilitat d’aquest espai pels actes i festes que desenvolupen aquestes entitats. Llavores, com a mesa, vam consultar a l’equip de govern en què consistia aquesta taxa. Ens van dir que aquesta taxa existiria, però que en serien aplicades unes certes bonificacions a la mateixa com a compensació.

Un cop assabentats d’això, vam convocar a les diferents entitats de Girona ,els hi vam donar coneixement d’aquesta nova taxa, i els hi vam dir que, tot i rebre bonificacions a la mateixa, era inacceptable la pretensió de cobrar qualsevol import a les principals dinamitzadores de la ciutat, que som les entitats i col·lectius.

Després d’informar a les entitats, vam proposar una iniciativa per a presentar alegacions contra aquesta taxa. Com la mesa d’entitats no és un organisme jurídic, i no podiem presentar l’alegació en nom de totes les entitats participants, vam proposar a cada una d’elles que ho féssin a nivell particular. D’aquesta manera aconseguiriem que la suma d’alegacions de tots nosaltres pogués condicionar la elaboració de les noves ordenances, i la supressió d’aquesta taxa. Les al·legacions es presentaran al proper ple, i si aconseguim l’èxit, pretenem marcar un precedent. Així, aconseguirem fer creure a les entitats que el nostre treball conjunt pot influir en decisions futures de l’equip de govern.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2011/12/09/mesa-dentitats-girona-demana-participar-proper-ple/534888.html

Apart d’aquestes accions, també hem mostrat el nostre interès perquè es celebri una “taula de la mobilitat”.

La mesa també pretèn que, en el moment en què s’aconsegueixi la participació ciutadana, hi hagi un debat entre entitats per marcar un full de ruta a l’hora de presentar peticions en els plens, i dotar alhora d’aquestes peticions del màxim suport possible.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2011/12/13/participacio-medinya-carrer-barcelona/535700.html

De pas m'agradaria recordar que el correu electrònic de la mesa és mesadentitats@gmail.com

Moltes gràcies per les teves paraules, xavier, i molts ànims envers el projecte. Esperem que aquesta entrevista serveixi per a inspirar als ciutadans d’altres municipis, i que l’exemple de la mesa d’entitats sigui emulat en el major nombre de municipis possible. Seguirem Lluitant Amb Tu!

Gràcies a tu, Enric, per l’entrevista. I recorda, “No es guanya la gran guerra si no es guanyen les petites batalles”.

Entrevista a Xavier Villarreal, feta per Enric Cardona Garcia

Un somni anomenat Europa

2011-12-11T23:35:00.002+01:00

Europa... Jo havia cregut en el somni d'Europa. Jo m'havia emocionat escoltant la novena simfonia de Beethoven, i m'havia sentit identificat amb la circumferència d'estels que ens pretenia representar. Jo vaig ser prou ingenu per a creure que el somni de Napoleó podia fer-se realitat de manera pacífica. Vaig ser prou innocent per a pensar que algun dia arribariem a ser els Estats Units d'Europa. I continuo pensant que així podria ser... però ja només és un somni.

Ara és inevitable mirar enrere. Fa aproximadament 130 anys, en plena època de grans canvis tecnològics, socials i culturals, vam veure com un home anomenat Otto von Bishmark va ser pioner en el què avui dia anomenem "Estat del Benestar". Conceptes que per a nosaltres sempre han sigut naturals, i fins i tot lògics, com "sanitat pública", "jubilació amb pensions", "subsidis per aturats", "lleis de seguretat laboral", i altres peces que conformen el què coneixem com a Estat del Benestar, tot just començaven a existir. A Alemanya i Austria primer, i a la resta d'Europa més tard (especialment al segle XX), els Estats començaven a gobernar per a les masses, per al poble. Fins llavores, els gobernants sempre havien fet la seva feina bastant al marge de la realitat, siguent una èlit absent de les masses populars, les quals patien les conseqüències dels moviments de la política sense pràcticament participar-hi, o fent-ho de manera molt indirecta i limitada. La política de pocs es convertia progressivament en la política de molts. I desprès d'estar a punt d'aniquilar-nos entre nosaltres a dos guerres mundials, semblava que la política anava més enllà de les fronteres nacionals traçades de manera artificial durant el segle anterior. Havies nascut tú, Europa...

Havies sigut fruit de les masses. La conseqüència lògica de la política del poble: la superació de les nacions tal i com les coneixiem, i l'arribada d'una nova organització feta per la gent i per a la gent. Però mai t'has adonat del què realment eres, Europa, i vas conformar-te amb ser simplement la materialització de les necessitats comercials d'una minoria. De fet, ja et van batejar com a "Comunitat Econòmica Europea". Et van materialitzar com a una idea econòmica i comercial, i així et van anar donant forma. Mai et vas adonar, Europa, que eres molt més. I vas deixar que et diguéssin que fossis el què uns pocs volien que fossis...

Estem a punt d'arribar a l'any 2012, i mentres molts li donen voltes a suposades profecies mayes sobre la fi del món, hi ha un altre punt i final que ells no ens van predir, i que és tan real que ja es pot palpar. La política social, la política de les masses, la política de la gent, ha mort. I irònicament, ha hagut de morir a mans d'una altra canciller d'Alemània. El què allà va nèixer, allà ha mort.

Vivim a una època en què cada vegada tenen menys sentit les nacionalitats o les adscripcions territorials, i tot i això molts líders pretenen enfortir aquests sentiments per a dirigir més fàcilment a les masses. Perquè la gent que no s'identifica amb una pàtria, amb una terra, amb una nació, és molt més difícil de manipular amb l'apel·lació al col·lectiu. Les ovelles que no segueixen al ramat costen de reencaminar. I els què creuen conèixer les claus per a treure'ns dels problemes, ens donen com a requisit previ que hi formem part d'algun ramat, o que odiem al ramat vehí. Europa, jo et veia com una esperança de crear un nou sentiment de cosmopolitisme. Jo pensava que trencaries amb aquests fariseus que ens obliguen a triar una identitat. Jo pensava que gràcies a Europa deixaria de ser necessari odiar a Espanya i/o a França per a ser un bon català, o d'odiar Catalunya per a ser un bon Espanyol i/o valencià. Pensava que tú, Europa, posaries punt i final a la diferenciació entre ciutadans que en esséncia són iguals.

I ara, a finals del 2011, has sigut tú, Europa, qui ens has traicionat. Has sigut tú qui s'ha deixat dirigir per dos autoproclamats líders d'Europa anomenats Merkel i Sarkozy i s'ha rendit a la pressió dels banquers. Has sigut tú, Europa, qui ha permès que ens convencin de que invertir en política social és una despesa. Has sigut tú qui ha aconseguit que finalment la gent es cregui que la culpa de la crisi és només de nosaltres mateixos, d'haver viscut per sobre de les nostres possibilitats i de no haver estalviat. Has sigut tú qui ha indultat als banquers lladres que ens ho han tret tot. Tú has permès que uns quants poca-vergonyes s'enriquíssim i s'escapéssin amb tot plegat.

I encara no ho puc entendre, Europa. Per què segueixes pensant que mimant als empresaris i banquers, aquests decidiran donar-nos feina? Per què consideres que la feina pública és una despesa? Per què?

Què han fet els empresaris per a fer-te creure que tot el què tenen es deu només al seu mèrit i a l'esforç, i que la resta no ens mereixem res més que les sobres del que ells tenen? Quan hem deixat de ser ciutadans i hem passat a ser simples gossets que han de conformar-se amb el què ens deixen els grans empresaris i banquers?

Perquè ara ja no és 2012, sinó que és 1815. Estudiar torna a ser progressivament un privilegi d'uns pocs. La sanitat arriba cada vegada a menys gent. Els rics es fan més rics i els pobres es fan més pobres.

I lo pitjor de tot és que ho estem permitint...

I no puc deixar de pensar, Europa, que en realitat he sigut jo qui estava equivocat, i mai has sigut res més que el què ara mateix ets: un mitjà econòmic per a uns quants rics. I en realitat tot és conseqüència del què realment has sigut sempre...

Europa... Jo abans t'estimava...

Enric Cardona Garcia

L'ocàs del PSOE

2011-12-03T12:11:00.000+01:00

El PSOE ha estat des de la transició un dels partits que ha copsat bona part de les institucions de l'estat, i de les seves files han sortit dos presidents de govern d'Espanya. Un partit que, amb un discurs d'ampliació de les llibertats individuals i de millora de l'accés als serveis públics, juntament amb el suport de poderosos grups mediàtics, ha mantingut en el temps una potent base electoral. Curiosament, la línia econòmica del partit, que històricament va ser marxista, va passar a la socialdemocràcia durant la transició, per anar desdibuixant-se del pragmatisme econòmic al compàs del que marcaven els cants de sirena del mercat, la banca, l’Unió Europea i la globalització, però mantenint l'aparença de partit d'esquerres que les necessitats del màrqueting electoral imposaven per conservar els seus tradicionals votants.

Això possibilitava espectacles com que, en les seves reunions col·lectives, les joventuts idealistes del partit entonessin amb el puny alçat La Internacional, colze a colze amb els dirigents que van crear les ETT, entre altres incongruències, i que molts que ens considerem d'esquerres preferíem observar des de la distància, abans que involucrar-nos en una organització com la que vèiem. No es perdia ocasió d'acusar de "dividir l'esquerra" a tots els discrepants amb el credo únic que oferia el PSOE.

L'era ZP

José Luis Rodríguez Zapatero, PSOE

L'últim membre del PSOE aixecat a president del govern, el senyor Zapatero, no ha estat aliè a aquesta praxis. Va arribar al govern el 2004 penjat a l'onada de l'oposició social contra el PP, el seu conservadorisme social i el seu llibertinatge econòmic després de dominar amb majoria absoluta. Zapatero va fer durant la seva primera legislatura alguna de les demandes més vivament reclamades en les manifestacions dels anys anteriors (sortida de les tropes de l'Iraq, fre a la LOE, paralització del Pla Hidrològic Nacional, etc).

Durant aquests primers anys de Zapatero, la banca espanyola es trobava prou entretinguda fent avantatjosos negocis en el sector de la construcció, possibilitats per lleis provinents dels governs d'Aznar, que es va preferir no tocar en l'essencial per no perjudicar un model econòmic basat fortament en el totxo i que el PSOE va assumir alegrement gairebé sense parpellejar. No es va realitzar una aposta consistent per un canvi de model en els anys en què havia recursos per fer-ho.

El ritme de construcció d'habitatges a Espanya s'havia desbocat fins a provocar el disbarat que Espanya edificava més que Itàlia, França i Alemanya juntes. Això va ser de la mà d'una escalada espectacular de l'especulació, que posava el preu de l'habitatge fora de l'abast de l'assalariat comú local, que es veia obligat a recórrer a la banca per, endeutant-se fins més enllà de la jubilació, poder tenir habitatge pròpi. També va ser un moment de fer negocis extravagants i que no s'entenien, com el del Banc d'Espanya que va vendre un terç de les seves reserves d'or en un moviment que no es va entendre molt bé en el seu moment.

Però durant la segona legislatura de Zapatero es gestava a nivell global una forta crisi cíclica del capitalisme, i el model de creixement d'Espanya anava aconseguint amplificar encara més els efectes de la crisi. Primer el govern va optar per ignorar-la, com si així deixés d'existir, es va optar per anul·lar l'Impost de Patrimoni i per regalar diners als bancs a canvi de res, sense entrar a formar part dels seus consells d'administració, ni exigir moderació en les nòmines dels seus executius, ni en la distribució del crèdit, i els bancs van aprofitar-ho. Van ser els mesos de la "desacceleració", i les caixes d'estalvis més febles començaven a caure mentre es forçava l'agrupament de les altres, però sense conseqüències per a aquells que les havien enfonsat. La nefasta gestió d'aquests moments amplificaria encara més l'efecte destructiu de la recessió. També es començava a esquerdar la imatge del tarannà de Zapatero: Iñaki Gabilondo l'acusava de mentir a la ciutadania per l'escàndol dels vols secrets de la CIA.

El cop de la banca

Alfredo Sáenz, Banco Santander

La crisi va acabar arribant amb absoluta duresa: el miracle econòmic del totxo va trencar-se estrepitosament, es va paralitzar la construcció en sec, el consum es va ensorrar i el nombre d'aturats va començar la seva escalada rumb a l'infinit. I l'equip polític del PSOE va continuar donant tombs durant mesos, a cop d'improvitzacions i ocurrències, fins que al maig de 2010 la banca i la UE decideixen donar un cop d'efecte i comencen a dirigir i dictar directament la política econòmica al govern del PSOE, sense procurar amagar les formes ni els efectes: ara és la banca la que dicta com s'ha de governar, imposant la fórmula de contraure la despesa en comptes de preocupar-se per recaptar més. I això és una cosa que l'oligarquia financera es pot permetre fer impunement per la manca d'autonomia del partit i la seva completa submissió als interessos dels bancs, cosa que el PSOE arrossega des de fa dècades.

La reacció dels bancs va ser tan aclaparadora i tan directa que va destrossar la imatge del partit polític, per deixar-lo com el que s'ha demostrat amb els seus fets, una eina més de l'elit financera per realitzar el seu projecte econòmic neoliberal.

Evolució del preu del or 2007-2011. http://goldprice.org

És tal la situació que un anàlisi del context actual i de l'evolució dels fets no deixa lloc a dubtes de com es guia el PSOE en temes que afectin els interessos dels mercats financers. Per exemple, el preu de l'or, que es va vendre el 2007 a uns 700 dòlars per unça, per "millorar la rendibilitat dels actius". Avui es compraria a uns 1750 dòlars per unça, un 150% més, el ministre responsable d'aquesta venda, el senyor Solbes, és a nòmina de la banca.

Una altra demostració flagrant d'hipocresia va ser que el 2004 Zapatero prometia l'aprovació d'una Llei de Transparència, per millorar el control dels diners de les administracions i evitar la corrupció en les institucions públiques. Va ser una llàstima que no la aconseguís tirar endavant per falta de temps. Va tornar a prometre el mateix el 2008 i també va aludir que no havia temps per a alguna cosa així, si bé sí que va trobar un moment per introduir una reforma constitucional cuinada amb premeditació i traïdoria, reforma que diu -textualment- que abans de pagar a funcionaris i pensionistes, s'ha de pagar als bancs els interessos del seu deute, i si no quedessin diners per partides com sanitat o educació, això no és un problema de l'estat.

En aquestes últimes eleccions, un ja ni pregunta si es proposava una Llei de Transparència, no fos cas que et vulguessin tornar a intentar vendre la moto. Més encara quan el candidat del PSOE ha estat un membre dels governs de Zapatero que s'ha dedicat a llançar propostes de control a la banca que ni s'han plantejat realitzar en aquestes dues legislatures, en un moment en el qual ja ningú confia en que fessin res del que diuen.

En un últim gest de supèrbia, amb les eleccions generals ja passades i amb la majoria absoluta del PP assentada, el senyor Botín ha obtingut del govern sortint ni més ni menys que l'indult a un banquer dels seus que havia estat sentenciat pel Tribunal Suprem, després d'alentir la seva causa judicial més de tres lustres. I davant d'això, el portaveu del govern, imputat per corrupció, ha optat per despatxar l'assumpte dient que "els indults el govern no els comenta". Potser espera que si a ell també li cal un indult, ningú hagi de donar moltes explicacions de per què es mereix aquesta mesura de gràcia.

Davant el present i el futur que s'acosta

L'eslògan de l'última campanya de Zapatero - la del 2008 - era "motivos para creer". La pregunta, sobre la base dels fets que cal llavors és, cal encara creure al PSOE com a instrument al servei de la societat per aconseguir justícia social? Com aquesta qüestió, en vénen al cap altres com, té sentit apostar encara pel PSOE per arribar a un sistema econòmic equilibrat que no estigui al servei d'una casta? Hi ha motius realistes per pensar que la direcció de PSOE hagi de ser capaç de tallar els llaços que l'uneixen estretament amb el poder del capital?

L'única resposta realista a aquestes preguntes és no, un no rotund, un no inequívoc que no jugui a donar esperances vanes als ciutadans en aquest partit, ja que aquesta esperança seria el pitjor dels mals que només aconseguiria perllongar el turment de la societat.

Davant d'aquest panorama, l'única sortida per a aquelles bases socialistes que segueixin il·lusionades en crear un projecte d'esquerres i que articuli una alternativa econòmica real, passa necessàriament per abandonar l'estructura del PSOE, una estructura corrompuda i inutilitzada per a un projecte de canvi, i articular, una alternativa coherent i que pugui fer front a aquesta situació actual de bancocràcia salvatge. Aquí, no tinc cap dubte, que serà on ens trobarem.

Luis Iglesias Pérez

Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

Valoració de les eleccions generals del 20N

2011-11-21T15:06:00.000+01:00

A les votacions per a escollir el parlament d'aquest diumenge, la candidatura de Partit Republicà d’Esquerra – Republicans en la circumscripció de Tarragona ha obtingut 417 vots (0,12%) per a la llista al Congrés i 933 (0,28%) el nostre candidat al Senat; mentre que els nostres companys de Republicanos han arribat als 7440 vots en les altres 7 circumscripcions en les quals ens presentàvem.

Els nostres resultats, que són modests i no ens permeten obtenir representació, cal considerar-los en un context extremadament complicat per a una candidatura com la nostra, així com complex per la delicada situació política i econòmica que travessa la societat.

Complicat, perquè ni tan sols ens hem pogut presentar amb normalitat per l'agressiva llei electoral, llei que ens ha impedit dedicar-li més temps al treball de preparació de la campanya electoral per a dedicar-lo a recollir els avals que se'ns exigien per a poder concórrer al procés electoral, i que ens ha privat de estar també presents a Barcelona, Girona i Lleida.

A més a més, tot i aconseguir els avals que se'ns exigien a Tarragona, assolir-los no s'ha traduït en un acostament dels mitjans de comunicació que faciliti el donar-nos a conèixer entre els votants i que aquests puguin acostar-se a la nostra candidatura.

Estem satisfets amb la campanya realitzada, si bé modesta quant a recursos disponibles, treballada al màxim de la nostra capacitat per afiliats i simpatitzants. Una campanya a peu de carrer, en contacte amb els problemes dels nostres veïns, que ens han pogut parlar de les seves preocupacions directament, les quals ens donen encara més motius per a continuar la nostra acció política i la nostra activitat de denúncia dels dèficits de democràcia i justícia social que té l'estat actual, així com de les accions del futur govern les mesures del qual, ara ja passada la campanya electoral, es comencen a albirar.

El PSOE s'ha esfondrat, castigat per un electorat que no està disposat a aguantar aquesta farsa en la qual s'ha convertit aquest partit, passant a votar a altres opcions polítiques, al vot nul o a l'abstenció. Aquest desastre ha propiciat una majoria absoluta aconseguida pel PP, que considerem suposarà una reculada en la ja malmesa situació dels serveis públics bàsics de la ciutadania, que si es compleixen les previsions, es materialitzarà en futures privatitzacions, copagaments en la sanitat i encariment de l'accés a aquesta, cosa que segurament rebrà el recolzament de l'actual govern convergent, que acompanyarà aquestes agressions a la societat amb noves retallades en allò que es trobi dintre de les seves competències.

En aquest context, és preocupant que, havent-hi una majoria social que comprèn l'emergència que suposa aquesta situació, aquestes persones no prenguin un paper actiu i conseqüent (encara que sigui dintre de les seves limitacions personals), amb la defensa del bé públic. Així, es queda la protesta al saló de casa i a les barres dels bars, on no és més que una protesta intranscendent.

Transformem aquesta queixa inerta en activitat productiva en pro de la defensa d'una alternativa a la política, als models social i econòmic que es volen implantar, doncs en la necessitat de sumar més persones a aquesta oposició està la via que tenim per a detenir la vorágine que ens espera. Nosaltres ja estem en marxa en aquest camí. T'apuntes?

Luis Iglesias Pérez

PRE-R Tarragona

Anàlisi de la campanya de PRE-R: Despeses, mitjans al nostre abast i bloqueig informatiu

2011-11-16T19:10:00.000+01:00

Ara, a pocs dies de finalitzar campanya electoral, és un bon moment per fer balanç sobre com han anat aquestes setmanes i de quines perspectives hi ha per als dies que falten.

PRE-R, en un compromís per la transparència, que ens apliquem a nosaltres mateixos, publica quines han estat les seves despeses d’aquesta campanya electoral a Tarragona, única província on ens hem pogut presentar, per posar el nostre gra de sorra a la transparència en aquestes eleccions generals. En total ascendeixen a 283,48 € (47.167 pessetes de les d'abans). Aquestes diners procedeixen exclusivament de les quotes d'afiliats del Partit Republicà d'Esquerra, doncs rebutgem acudir a altres formes de financiació externa, com fan altres partits.

Aquesta despesa ha anat dirigida íntegrament a material de papereria (díptics, cartells, paperetes, fotocòpies, etc), per poder fer difusió de la candidatura, cosa que farem fins divendres a la nit. Altres despeses i necessitats són aportades directament pels militants que participen en la campanya, com poden ser la gasolina dels desplaçaments, les taules o banderes utilitzades en actes i sortides.

Amb aquest pressupost i la disponibilitat dels militants, sent treballadors i estudiants amb obligacions insalvables de complir en el dia a dia, hem de recórrer a les vies més accessibles per a la difusió amb els recursos existents. Els principals mitjans usats són internet i el carrer mateix, al llarg de tota la província, ja que és en el contacte amb els vianants on millor ens donem a conèixer i més fàcilment, en el tu a tu, podem explicar el nostre programa i projecte.

També és significatiu el seguiment nul per part dels mitjans de comunicació. Està vist que l'actual Llei Electoral (llei mereixedora d'un monument al despropòsit jurídic), només ha servit per fer una selecció massiva de candidatures, però la consecució del nombre d'avals necessaris no es correspon amb una mínima atenció igualitària dels mitjans de comunicació a totes les candidatures que es presenten, ni tan sols a nivell comarcal o provincial.

Així doncs, el PRE-R és relegat a candidatura de tercera categoria, lluny de PP, PSC i CiU, absolutament hegemònics; després d'ells, altres candidatures parlamentàries són lleument presos en consideració i, finalment, estan la resta de candidatures, com el PRE-R, les quals senzillament no existeixen per als mitjans de comunicació locals. Per molt que se'ls insisteixi en enviar les convocatòries dels nostres actes i comunicats per tots els mitjans, sempre obtenim el mateix resultat. Per això denunciem aquesta conducta dels mitjans de comunicació tradicionals que, esclaus de la partitocràcia imperant, ens marginen i arraconen, privilegiant exageradament a uns partits hegemònics en detriment del principi d'igualtat, cosa que afebleix la igualtat democràtica en el procés electoral i ens estigmatitza com a opció política.

I aquest no és un atac que ens afecti només a nosaltres, sinó que mutila, més encara, aquest règim suposadament democràtic.

Per aquest bloqueig que patim, demanem que facis promoció d’aquest enllaç, per fer arribar a la major quantitat de gent possible l’existència de la nostra candidatura.

PRE-R Tarragona

Jornada al carrer i acte electoral de PRE-R a Tarragona

2011-11-14T16:35:00.000+01:00

Aquest diumenge, Partit Republicà d’Esquerra – Republicans ha celebrat el seu acte electoral a Tarragona al Palau de Congressos. Abans, militants del PRE van passar la matí a la cantonada entre Rambla Nova i Compte de Rius fent repartitment de propaganda electoral, amb bona acollida per part dels tarragonins.

A les 5, va començar, davant el públic assistent, el cap de llista pel Congrés, Luis Iglesias, ha fet la presentació de la candidatura, explicant qui som PRE-R, coalició del Partit Republicà d’Esquerra amb la federació Republicanos, que està constituïda per un conjunt de partits republicans d’arreu l’estat.

Després de descriure la motivació per presentar aquesta candidatura, nova i sense lligadures, completament transparent, constituïda per ciutadans lliures sense necessitat de viure de la política, es va descriure el programa polític, les línies bàsiques d’actuació de la candidatura a nivell econòmic, polític i social.

Nosaltres, com a eina a disposició dels ciutadans per portar a terme aquestes mesures que vetllin pel interès general i no només pel de una minoria privilegiada, volem desmuntar l’actual marc institucional, econòmic, polític i legislatiu, agrupat al voltant de una monarquia que fa de pal de paller d’aquest sistema, precisament fent-ho d’arrel, perquè cap reforma parcial serà duradora ni efectiva, i per això calen més republicans, més ciutadans conscients de que cal aplicar un revulsiu per aturar aquesta situació, per això cal convèncer a tothom de la necessitat de començar per aquí per quasevol reforma profunda de la situació actual.

Després del discurs, es va continuar fent un col·loqui amb els presents a la sala, al qual qui ha volgut ha plantejat les seves dubtes i preguntes sobre aspectes concrets de l'actualitat i les propostes electorals.

PRE-R Tarragona

Acte electoral a Tarragona del PRE-R

2011-11-10T02:11:00.000+01:00

Aquest diumenge, la candidatura electoral Partit Republicà d'Esquerra - Republicans realitzarà un acte de presentació de la seva candidatura a les eleccions generals a Tarragona.

L'acte es farà al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, aquest diumenge 13 de novembre a les 17 hores. La presentació de la candidatura anirà a càrrec d'en Luis Iglesias, cap de llista de PRE-R al Congrés dels Diputats. Abans i després del acte es posarà a la venda material republicà, com samarretes, banderes, mocadors...

Els membres de PRE-R estaràn a la matí instalats al carrer Compte de Rius, cantonada amb la Rambla Nova, repartint propaganda electoral per donar a conèixer la candidatura de PRE-R a la ciutadania de Tarragona.

Us convidem a assitir al acte per conèixer les nostres propostes electorals i plantejar-n's les questions que vulgueu conèixer.

Partit Republicà d'Esquerra - Republicans Tarragona

Agenda d'actes de PRE-R a la circunscripció de Tarragona

2011-11-04T00:53:00.000+01:00

DISSABTE 5

- Jornada a Reus, hi haurà una taula per a repartiment de propaganda i material electoral instal·lada tot el dia davant del centre comercial Pallol.

DIUMENGE 6

- Al matí, serem a El Vendrell, repartint propaganda electoral i donant-nos a conèixer a aquesta vila, ens trobareu a la Plaça Vella.

- A la tarda continuarem a Roda de Barà, passejarem pel municipi repartint propaganda i material electoral de PRE-R.

DISSABTE 12

Jornada a Terres de l'Ebre. Repartiment de propaganda i material electoral.

- Hi serem des de la matí a Tortosa, a la Plaça de l'Àngel.

- A la tarda, serem a Amposta, donant a conèixer la candidatura PRE-R.

DIUMENGE 13

- Jornada a Tarragona. A la matí ens trobareu al creuament de Rambla Nova amb Compte de Rius, on instalarem una taula per repartir material electoral des del matí.

- A les 17 hores, hi haurà una xerrada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, xerrada amb la presència dels caps de llista de PRE-R.

La resta dels dies de la campanya electoral hi haurà repartiment de material electoral a la tarda pels barris i municipis de la circunscripció de Tarragona feta per afiliats i simpatitzants de la nostra candidatura.

Contacte i consultes

Durant tota la campanya electoral atenem consultes i preguntes sobre la nostra candidatura i projecte electoral per email, al Facebook i també al Twitter.

PRE-R Tarragona

El repartiment de propaganda al carrer estarà condicionat al clima i a la confirmació dels permisos per les autoritats municipals.

Ens cal una alternativa. Ara, República. Vota PRE-R

2011-11-04T00:20:00.000+01:00

La candidatura de Partit Republicà d’Esquerra - Republicans a Tarragona

2011-11-02T23:23:00.000+01:00

Per a les eleccions generals del 20 de novembre, les llistes de candidats per Tarragona de PRE-R al Congrés i al Senat estan constituïdes per ciutadans que volen portar a les institucions on es prenen decisions que ens afecten a tots solucions que no siguin agressives cap a els treballadors i les persones més desfavorides de la societat, i facin pagar la crisi als que la han provocat, així com per a portar a les institucions una veu republicana per a denunciar les injustícies, la manca de democràcia real i tots els problemes que hi ha plantejats actualment a la societat i que uns partits caducs i que viuen d'esquena a la societat no saben ni volen afrontar, més preocupats per lucrar-se a ells mateixos i als seus amics que en oferir propostes per sortir de la crisi actual.

La candidatura al Congrès dels Diputats està encapçalada per Luis Iglesias, becari d’investigació a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de l’Universitat Rovira i Virgili. Nascut a Salamanca fa 26 anys, és llicenciat en Química i parlant de 4 llengües. A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

Al Senat el candidat de PRE-R és David López, militant del PRE nascut a 1992, és estudiant de filosofía a la UAB i té estudis de formació profesional en gestió forestal i conservació del medi ambient.

La coalició PRE-R té el suport de partits republicans i d’esquerra que s’han federat per donar impuls a una alternativa política nova progressista, oberta i participativa, sota el nom de Republicanos, i donen suport Partit Republicà d’Esquerra, Izquierda Republicana, Unión Republicana, Acción Republicana Democrática Española, Movimiento por la Unidad del Pueblo – Republicanos, així com associacions republicanes i ciutadans a títol individual desencantats amb els partits alternants i indignats amb la situació política i econòmica actual. La federació es presenta aquestes eleccions a Madrid, València, Alacant, Cantàbria, Múrcia, Huelva i Ávila.

Candidatura de PRE-R al Congreso de los Diputados

1. Sr. Luis Iglesias Pérez

2. Sra. María del Pilar Salguero Lafuente

3. Sr. Juan Carlos González García

4. Sra. Martina Gil Morel

5. Sr. Aleix Ruiz Falques

6. Sra. Carmen María Torres Costa

Candidatura de PRE-R al Senado

1. Sr. David López Farres

Esquerra: Luis Iglesias, candidat al Congrés
Dreta: David López, candidat al Senat

PRE-R es presenta a Tarragona

2011-10-24T13:22:00.000+02:00

Després de setmanes d'intensos esforços dels nostres militants i simpatitzants per recollir les signatures que ens exigeix la nova Llei electoral, la Junta Electoral ens ha impedit presentar-nos a les circumscripcions de Girona, Barcelona i Lleida, per haver-nos anul·lat moltes de les firmes que havíem presentat (per varis motius) i sense cap possibilitat de rectificació en el període de subsanació d'errors, ja que en una circular del dia 20 d'octubre la Junta Electoral Central ha dictat que no és possible aportar més signatures en el plaç de subsanació d'errors en les candidatures per substituïr aquelles que ens han anul·lat. Això vol dir que les candidatures del PRE-R han sigut vetades a excepció de la que es va presentar a la circumscripció de Tarragona.

Deixant de banda el que evidentment és una norma absolutament injusta i antidemocràtica, el PRE és un partit amb recursos humans i materials limitats, entre altres coses perquè tots nosaltres tenim compromisos laborals i familiars i no som professionals de la política, sino que dediquem part de la nostra vida a lluitar per unes idees, i no sempre disposem del temps suficient per a recollir els milers d'avals que ens demanen, i encara menys en un període de tan sols 20 dies. El fet de no poder aportar més avals en el període de subsanació ens deixa en una situació d'indefensió manifesta, sense poder solventar les deficiències en les signatures anulades.

Sí que hi haurà candidatura del PRE-R a la província de Tarragona, on centrarem a partir d'ara i fins el 20-N tots els nostres esforços per a fer un paper digne i difondre el nostre projecte.

Es pot considerar, per tant, que les eleccions del 20-N no són democràtiques, ja que per primera vegada, no es podràn presentar molts partits que havien estat fins ara a les meses, entre ells el nostre. Lamentem no poder-ho fer, i la decepció que tots els nostres votants poden tenir a partir d'ara, però us assegurem que hem fet tot el que era a les nostres mans per a presentar-nos i prometem fer tot el possible per a créixer, i d'aquí a 4 anys ser més forts i poder presentar-nos amb totes les garanties.

Agraïm a totes aquelles persones que han col·laborat amb la seva signatura -per internet, al carrer, a les manifestacions-, i els demanem que no deixin de donar-nos el seu suport en el futur, prometent que seguirem lluitant pel que creiem, malgrat els obstacles i les lleis injustes que el sistema ens pugui imposar i que creiem necessari combatre als tribunals.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE

La coalició Partit Republicà d’Esquerra – Republicans s’assegura la presència a les eleccions a Tarragona i Lleida

2011-10-18T15:21:00.000+02:00

Els representants de la candidatura Partit Republicà d'Esquerra - Republicans (PRE-R) han lliurat en el dia d'ahir les respectives acreditacions i avals d'electors d'aquestes províncies, de manera que, si no hi ha cap impediment inesperat, en ambdues circumscripcions es podrà votar l'opció republicana.

Dubtes a Barcelona i rebuig de la candidatura a Girona

No obstant això, a Barcelona s'està a l'expectativa ja que s'han lliurat un nombre d'avals inferior al requerit i s'espera un pronunciament de la Junta Electoral per saber si se'ns exclou del procés electoral. Pitjor situació s'ha plantejat a Girona, atès que, amb quatre cinquenes parts dels avals en mà, s'ha denegat tan sols la possibilitat de registrar la candidatura, de manera que se'ns ha negat el dret a presentar-nos, basant-se en la antidemocràtica i arbitrària mesura de sol·licitar presentar avals per poder concórrer a les eleccions, que a part de perjudicar-nos greument, posa en relleu la manca d'un criteri unificat entre les juntes electorals, cosa que considerem un despropòsit i un disbarat jurídic, sent fruit de la improvització amb la qual se'ns ha imposat aquest nou requisit electoral.

Fora de Catalunya, la candidatura Republicanos ha aconseguit reunir els avals necessaris a Madrid, València, Alacant, Múrcia, Huelva, Cantàbria i Àvila, cosa per la qual ens felicitem i que ens anima per seguir treballant també aquí per portar la opció república a les urnes.

Cal expressar també el rebuig i la preocupació que ens causa com s'està tergiversant cada dia més el significat de la paraula democràcia, ja que la novetat de la recollida d'avals no suposa sinó una mesura que afecta tots els partits polítics que volem exercir el nostre legítim dret a concórrer a les eleccions, violentant així, una vegada més, la suposada igualtat de condicions per les quals accedeixen a les eleccions les diferents candidatures, com ja passa amb l'accés als mitjans de comunicació.

A partir d'ara la coalició PRE-R pot per fi dedicar-se plenament a l'activitat d'un partit polític en temps electoral, i treballarem per presentar i donar a conèixer als votants una opció electoral republicana, federalista, laica i d'esquerres que es constitueix en alternativa al sistema econòmic i polític actual.

Partit Republicà d'Esquerra - Republicans

El PRE i 'Republicanos', units el 20 de novembre

2011-10-18T15:07:00.000+02:00

Després d'assistir a l'assemblea de 'Republicanos' celebrada a l'ateneu de Madrid el dia 1 d'octubre passat, el PRE ha acordat, junt amb Izquierda Republicana, presentar-se a les eleccions en aliança amb aquesta federació republicana, en un intent de presentar una candidatura unitària capaç d'aglutinar tots els republicans de l'Estat en un front comú i unitari per a les generals. A Catalunya, el PRE es presentarà en coalició amb Republicanos, amb un programa clarament d'esquerra alternativa i amb solucions per a la crisi política, econòmica i social que estem vivint en aquests darrers temps, solucions que estan representades pel gran canvi que ha de suposar la III República, l'únic projecte polític capaç de generar una il·lusió de canvi que remogui les estructures d'una vergonyosa monarquia borbònica anclada en el franquisme i que condemna el nostre país a la indignitat, afavorint un sistema explotador, on el ciutadà no exerceix cap mena de control polític i que difícilment es pot anomenar democràcia.

El 20 de novembre és una data clau ja que el context actual de destrucció directa de l'estat del benestar i de les conquestes socials dels nostres avantpassats forma part de l'agenda dels dos principals partits parlamentaris, i la resta no mostren cap veu prou crítica ni prou contundent contra aquesta intolerable agressió als nostres drets. Per aquesta raó cal, ara més que mai, una veu valenta al parlament que denuncii els abusos del poder i del sistema, i que sigui capaç al mateix temps de proposar una alternativa viable i generar un impuls ciutadà que aturi aquesta situació. Per això el PRE està fent tot el possible per ser present en aquestes eleccions.

Empenta i ímpetu de l’indignació

2011-06-15T18:50:00.000+02:00

Des de fa poc més d'un mes es parla, i molt, de Democràcia Real Ja, un heterogeni moviment ciutadà amb gent de totes les edats i de moltes tendències, que ha aglutinat al voltant d'una sèrie de reclamacions que posen en dubte el sistema polític i econòmic vigent.

Major aprofundiment de la democràcia, tocada per la manca de transparència i les limitacions estructurals del model actual, reclamacions que s'adrecen directament contra una classe política condescendent de les seves pròpies mesquineses i atrinxerada en els seus privilegis, una classe política que entre la mediocritat, la incapacitat de buscar l'interès comú més enllà de les necessitats de l'elit econòmica o de la tàctica partidista, i els seus impunes i contínues corrupteles, ha aconseguit esgotar la paciència d'una majoria social que ja els identifica com una part dels problemes i no de les solucions. I també reclamacions que no demanen, exigeixen, sense embuts i de forma inequívoca i contundent, que la sortida de la crisi no passi per arrasar amb el que queda de l'estat del benestar, ja malmès entre retallades i reformes laborals, i que els culpables de la mateixa (amb els banquers al capdavant), paguin el dany causat i no que, com fins ara, es serveixin de les ajudes rebudes per a fer xantatge i saquejar l'estat.

Aquest moviment, que té els seus orígens en iniciatives sorgides d'internet que van desembocar en les mobilitzacions del 15 de maig, va trobar la seva continuació en les acampades que es van estendre com la pólvora per tots els racons de la geografia espanyola, sense banderes i sense més arma que la resistència, pacífica però indestructible, per exercir les seves protestes. Aquestes no van fer més que créixer quan es va intentar reprimir el moviment, despertant una resposta fraternal de solidaritat amb els agredits que va donar fermesa al col·lectiu dels indignats, que van ser refinant els punts de partida del moviment, de forma assembleària en cada municipi, per donar a les propostes inicials definició i contingut.

Poc temps va trigar el moviment del 15M en tenir ressò internacional, rebent suports des de multitud de racons del món. En diverses ciutats europees i de la resta del món, espanyols residents a l'estranger i altres persones es van solidaritzar amb el moviment.

Ara, les protestes estan evolucionant en la seva articulació, veient el desmantellament de les acampades permanents, sense que això signifiqui ni molt menys que els indignats marxin a casa seva. Encara queda molt per aconseguir com per aturar-se, i continua havent motius, és clar que sí.

Ahir, el congrés dels diputats va rebutjar, per enèsima vegada, la dació en pagament de l'habitatge, mesura que beneficia exclusivament al sector bancari, i les seves senyories van rebutjar publicar la llista de grans evasors embolicats en l'escàndol de frau fiscal a Suïssa. Durant el matí d'avui el Parlament decidia sobre la llei òmnibus, artifici jurídic destinat a destrossar diverses desenes de lleis d'una tacada, es pretenia votar avui mateix per evitar incòmodes debats públics sobre la conveniència de les mesures, i de pas alleugerir el pes de les arques públiques reduint la despesa en sanitat i educació, cosa que es tracta com un caprici prescindible des del govern català. Bé, o depén amb qui, sempre estan disposats a fer alguna excepció. Aquestes retallades han provocat que avui milers de ciutadans hagin vist bé l’idea d’envoltar al Parlament, donant-se la paradoxa que el poble envolta al centre on es reuneixen els que diuen que els representen, a manera de confrontació ideològica, més enllà del dialèctic. Finalment i donada la pressió existent, s'ha decidit deixar la votació per un altre dia.

Aquests fets, que ocorren el dia que es compleixen 34 anys de les primeres eleccions generals, unes eleccions a les quals Izquierda Republicana va tenir prohibit concórrer per la seva condició de partit que qüestionava la monarquia, cosa que el règim postfranquista no podia tolerar, contextualitzen les protestes en aquest succedani de democràcia en què vivim.

I el proper diumenge 19 estem tots convocats a manifestar-nos.

Atès que qualsevol diria que als nostres il·lustres apoltronats no se'ls han ocorregut qüestions com reformar la llei electoral per millorar la representativitat, ni fer una llei de transparència que porta anys dormint el somni dels justos en algun calaix, com tampoc ficar en cintura a bancs i especuladors, així com segueixen evitant recuperar l'impost de patrimoni, o es neguen a passar les principals mesures i qüestions de calat dels darrers anys per un referèndum, previst que es recull en la constitució vigent, per veure què opinem tots de les lleis que ells dicten, per tot això, segons el parer d'un servidor, sobren motius per acudir a la cita de diumenge.

Els militants i simpatitzants del Partit Republicà d'Esquerra (PRE) no hem pogut evitar sentir complicitat amb les reclamacions expressades pel col·lectiu de indignats. Els paral·lelismes entre les reivindicacions que es realitzen des de Democràcia Real Ja i les que nosaltres incorporem als nostres programes i codis ètics, la presa de decisions a través de processos assemblearis on totes les opinions compten, la convicció compartida de la insostenibilitat del sistema actual i també la necessitat d'un canvi urgent en el funcionament de la societat, i els mètodes pacífics de denúncia i resistència que s'empren per a això ens han reafirmat a molts de nosaltres en quant a la necessitat d'implicar-nos i col·laborar amb el moviment en la mesura que ens fos possible, en la nostra condició de ciutadans.

Aportem cada un el nostre granet de sorra, per aconseguir una meta l'abast està més enllà d'una qüestió partidista, sinó que és de l'ordre d'aconseguir el bé comú per al progrés de la societat.

Luis Iglesias Pérez és secretari de comunicació del PRE

http://ir-pre.es

Aniversari del referéndum monarquía o república a Itàlia

2011-06-02T00:04:00.000+02:00

Avui, Itàlia celebra l'aniversari del referèndum per escollir entre monarquía o república al any 1946.

I nosaltres, quant de temps continuarem esperant perquè se'ns pregunti el mateix?

Valoració del 22 de maig: Gabriel Salguero, primer regidor

2011-05-23T23:59:00.000+02:00

Fita històrica

Per primera vegada des de 1939, al Partit Republicà d'Esquerra hem obtingut representació en un ajuntament, Montgat, i ho hem fet presentant-nos en solitari, amb el nostre propi programa, amb el nostre projecte, sense mitjans econòmics ni suport dels mitjansde comunicació, amb la coherència i honestedat que ens caraceritzen. Malgrat tenir ofertes del PSC, que temia perdre l'alcaldia, per integrar-nos a les seves llistes a Montgat, les vàrem rebutjar en el seu moment, sense la seguretat d'obtenir representació. Avui, molts montgatins i les montgatines han recompensat els nostres esforços i ens han otorgat la seva confiança.

Haig d'agraïr i felicitar, en nom de tot el partit, la feina feta pel Gabriel Salguero i per l'equip de l'agrupació del PRE del Maresme i de Montgat, sense ells no hagués estat possible aquest èxit. Un exemple de feina ben feta, de constància i d'il·lusió, que ens permetran ser la veu del poble i portar les nostres propostes de democràcia radical a l'ajuntament de Montgat, amb la intenció de fer una política alternativa, i demostrar-ho amb fets.

De la mateixa manera, hem de denunciar el funcionament antidemocràtic dels mitjans de comunicació, que no ens han tingut en compte ni en entrevistes, ni en debats, ni han escoltat les nostres propostes, que eren tan vàlides com les dels altres partits. I també el joc brut d'altres partits que han arrencat sistemàticament els nostres cartells i propaganda, en un clar intent de que no arribéssim a l'ajuntament.

Valoració electoral

Els nostres resultats a les 5 candidatures municipals presentades pel PRE en solitari sumen 1514 vots, igualant el resultat obtingut a tot Catalunya a les autonòmiques, incloent més de mil vots a la ciutat de Barcelona; la qual cosa representa un resultat molt positiu tenint en compte les dificultats que un partit petit com el nostre té per donar-se a conèixer.

Per que fa a l'anàlisi dels resultats electorals a Catalunya i Espanya, veiem amb preocupació l'augment de la dreta en aquestes eleccions, tant de CiU i PP que no faran més que empitjorar la situació dels treballadors amb més retallades, com de l'extrema dreta xenòfoba d'Anglada, que sembla no tenir fre. Per altra banda, formacions d'esquerres noves com ara Bildu o les CUP, de l'àmbit de l'esquerra alternativa, han augmentat en representació, en detriment de partits com Esquerra o PSC que, merescudament, han perdut credibilitat en els darrers anys. IU-ICV, fent-se la víctima i sense cap proposta nova ni cap alternativa, ha aprofitat la desfeta del PSOE i ha recollit molts dels seus vots a tota Espanya, però creiem que aquesta formació segueix jugant al mateix joc que el PP i el PSOE dins el sistema, i creiem que ja no representa els valors de l'esquerra: Ho sabem per la multitud de casos d'actuacions incoherents i corruptes al llarg d'aquests últims anys.

Pel que fa als temps que estem vivint, davant les esperançadores protestes multitudinaries en favor d'una democràcia de debò, per tot el país, és necessari (tot i que improbable) que els nostres governants facin les reformes adequades i posin remei a una situació insostenible de falta de democràcia i d'un sistema econòmic capitalista injust i que fa pagar als més pobres la seva incompetència i desvergonya. Des del Partit Republicà d'Esquerra, des de la nostra modesta aportació, farem tot el possible per recollir i donar suport al sentiment popular expressat en el moviment de les acampades del 15-M, moltes de les propostes del qual ja recollíem en el nostre programa, per a lluitar per un sistema més democràtic i més just per tothom: La Tercera República.

Ramiro Gil Morel

Coordinador general del PRE

Programa electoral del Partit Republicà d'Esquerra a Girona

2011-05-19T18:39:00.000+02:00

Coneix el programa electoral del Partit Republicà d'Esquerra a Girona.

Enllaç

Els esclaus del segle XXI

2011-05-17T11:30:00.001+02:00

¡Baila, baila Zarité! Porque esclavo que baila es libre... mientras baila...

Isabel Allende - La isla bajo el mar

No s'han fet esperar les respostes al nostre article de campanya d'ahir, i a banda de les felicitacions, que sempre agraïm i apreciem que hi siguin presents, també hem rebut algunes crítiques. Concretament, el què més ha cridat l'atenció d'alguns lectors és que comencés un article de campanya citant una frase que reconec haver escoltat a la porta d'una discoteca. Molts ciutadans han vist aquest detall com a poc seriòs, i "impropi d'un suposat candidat a l'alcaldia".

Per una part he trobat bastant trist que hi hagi lectors que, en comptes d'apreciar el contingut d'aquesta frase, hagin fet servir el context per a criticar a l'emisor, i alhora que encara hi hagi una visió tan tancada i elitista de la política municipal, considerant que tot candidat a formar-hi part ha de complir uns "requisits" tradicionals, o com a mínim fer veure que els compleix.

Així doncs, veiem com un primer problema envers la política de la nostra ciutat és precisament que molts ciutadans no acaben de veure clar que el seu representant pugui ser un candidat veritablement del poble, pel poble i per al poble. I aquest és el primer canvi sociològic que cal portar a terme per tal de fer una política veritablement ciutadana. I el primer pas endavant que ha fet el PRE envers aquest objectiu, ha sigut presentar una llista netament ciutadana, a la qual cap dels seus membres gaudeix d'una gran nòmina, i a on els seus tres primers membres cobren per sota del salari mínim. La primera transformació que vol el PRE a la política és precisament apartar la política "professional" i de carrera del nostre sector públic, i començar la regeneració per part de gent que veritablement és del poble, i que sap el què és patir la crisi, la precarietat laboral, i les dures estafes inmobiliàries.

Precisament he volgut començar aquest article amb aquesta cita de l'escriptora de realisme màgic Isabel Allende per a ilustrar aquesta analogía. Teòricament ja no existeix a occident la esclavitud, i aquesta referència sona a un passat romàntic, a on persones sense dret a ser persones fugien de la seva dura realitat per mitjà de la música i el ball. I en realitat, aquesta situació no ha variat tant a la nostra ciutat.

Els assalariats amb sous precaris, amb situacions laborals molt properes a la línia de la il·legalitat, són les noves esclaves i esclaus d'occident, amb condicions socioprofessionals que no tendeixen a millorar, sinó a empitjorar, sota l'omnipresent argument de què "la crisi està molt malament", que "cal apretar-se el cinturó", o que, com deia Mariano Rajoy, "ha llegado el momento de cobrar un poquito menos y trabajar un poquito más".

I tot i això, veiem com els dissabtes a la nit, els pubs i discoteques segueixen plens, i la seva població la formen sobretot gent de classe treballadora, de les condicions que hem citat adal. I tot i els preus exageradament abussius de les begudes d'aquesta mena de locals, aquestes treballadores i treballadors fan una mica més d'esforç econòmic per a poder-s'hi permetre aquest luxe, només per a tenir l'oportunitat d'evaïr-se i de ballar, de ser esclaus lliures... mentre ballen.

I encara que tota aquesta part fonamental del poble de Girona segueix aquest model de vida, aquest sovint és despreciat per part de la classe autoproclamada com a "intel·lectual". Sovint la majoria dels què s'assignen a ells mateixos la missió de portar endavant els canvis polítics cap a una societat millor són aquells que consideren tota aquesta cultura de la música de la ràdio i el disco-pub com a pura superestructura burgesa i comercial, i posen com a contrapartida suposades mostres culturals alternatives que acaben siguent un elitisme caspòs i prepotent. I la nostra ciutat n'és un exemple de cultura feta per i per a les capes més ben situades, amb presupostos municipals astronòmics per a actes com el festival de música religiosa.

Recentment hem vist a Girona com han començat de manera incipient diverses iniciatives i mostres de cultura popular, recolzades especialment pels sectors polítics minoritaris, i és una gran iniciativa que contrarresta la cultura dels festivals gironins. Però tot i això, no deixa de ser també una manera de voler fer canviar la cultura de la ciutadania, de rebaixar la seva autoestima considerant els seus gustos culturals i musicals com a impropis i irresponsables, i transmetent-li el missatge de què ha de descobrir una altra mena de cultura "més popular i objectivament millor".

Per això, des del PRE i des del nostre àmbit municipal, volem lluitar a favor de la música i la cultura populars, però alhora volem respectar i valorar la veritable cultura del poble, del partit de futbol al bar i del dissabte al vespre. Potser molts "especialitzats" en aquesta mena d'espectacles de cultura ètnico-popular trobaran molt criticables i poc raonades les meves afirmacions, però per això mateix divulguem els nostres textos: per a rebre crítiques, i construir la nova Girona republicana i democràtica a partir de la crítica, el debat i la reflexió.

Perquè som del poble, i treballem pel poble. Som persones al servei de les persones.

Visca la cultura popular. Visca la cultura del poble, pel poble i per al poble.

Enric Cardona Garcia

Alcaldable del PRE-IR per Girona

Una opció diferent: l'Autodependència

2011-05-16T16:27:00.001+02:00

"La independencia quiere decir simplemente llegar a no depender de nadie. Y esto sería maravilloso si no fuera porque implica una mentira: nadie es independiente.

La independencia es una meta inalcanzable, un lugar utópico y virtual hacia el cual dirigirse, que no me parece mal como punto de dirección, pero que hace falta mostrar como imposible para no quedarnos en una eterna frustración.

¿Por qué es imposible la independencia?

Porque para ser independiente habría que ser autosuficiente, y nadie lo es. Nadie puede prescindir de los demás de forma permanente. Necesitamos de los otros, irremediablemente, de muchas y diferentes maneras.

Ahora bien. Si la independencia es imposible... la codependencia es enfermiza... la interdependencia no es la solución... y la dependencia no es deseable... ¿entonces qué? Entonces, yo inventé una palabra:

AUTODEPENDENCIA"

Jorge Bucay - El camino de la autodependencia

Mentre transcric aquestes línies del psicòleg i pensador argentí, recordo com irònicament ahir al vespre a la porta d'una discoteca, celebrant el 22è aniversari de la meva parella, un amic brasiler em va dir unes paraules d'un pensador molt admirat per ell, del qual no recordo el nom:

"Cuando un país europeo hace nacionalismo, no pasa nada. Cuando un país del tercer mundo lo hace, es populismo"

I això, lligat a que acabo de finalitzar un gran llibre d'Isabel Allende, em porta a sentirme inspirat i a reflexionar sobre la sabiesa de latinoamèrica. Una terra construida de contradiccions, d'herències culturals diverses i pugnes identitàries fruit de diversos linatges, de somnis de llibertat utòpics barrejats amb les més dures i irracionals dictadures.

Però deixant de banda el debat sobre el què és latinoamèrica i la seva identitat, jo ara vull parlar sobre Girona i sobre el futur que té a sobre la taula. Ja portem una setmana de campanya electoral i un llarg mes de pre-campanya en la qual hem sentit mil coses, hem sigut bombardejats pels quatre costats amb ofertes electorals, promeses de futur, promoció de candidats i estimacions de vot. I això tenint moltes opcions molt diferents i variopintes a on triar per votar, i 7 forces amb marcades diferències que es disputen el repartiment real del poder. Així doncs, veiem com la socialdemocràcia ultramoderada amb alguns regusts arrogants del PSC, la dreta conservadora burgesa amb ànsies de poder de CiU, l'esquerra moderada que busca la seva reconstrucció i recuperació de la confiança perduda d'ERC, l'ecosocialisme polític professionalitzat i legislador compulsiu d'ICV, la dreta liberal centralista i xenòfoba del PPC, l'independentisme populista intransigent i absent de tot programa real de SI i l'idealisme d'esquerres independentista i ecologista amb moltes ganes de representar de la CUP, el teatre municipal està més que servit. I tot i això, el què és segur és que gran part de la població segueix hostil i desenganyada, i sense intenció de votar, o de fer-ho de manera utilitarista.

Moltes ciutadanes i ciutadans veuen com a negativa aquesta gran pluralitat de forces, i es maregen veient tantes ofertes i opcions diferents, i acaben sentint-se atacats amb tants individus que desitgen ser la seva representació al govern municipal. Així doncs, veiem com la veu del carrer sovint es redueix al recurs fàcil, poc meditat i socialment acceptat de "tots són iguals, i si no ho son ara s'hi tornaran", o "total, fotaran el què voldran", o pitjor encara, "el problema no són ells, el problema està en què el sistema és una merda".

I tampoc està tan clara la gran pluralitat ideològica en 7 forces amb possibilitats de governar, perquè tot i ser 7, poden resumir-se en 3 tendències, que comparteixen en diversos àmbits (els triples eixos esquerra-dreta-transversalitat, més-igual-menys ecologisme, i independència si, no o dialogable). Això ens porta a que són més que provables les aliances i els ajuntaments multicolors, ja sigui per conveniència per a poder formar part del poder, o ja sigui per un aspecte comú del programa considerat com a prioritari per sobre de la resta (no oblidem el recentment fallit govern de la generalitat de la entesa de les tres esquerres, encara vigent a l'última legislatura del nostre ajuntament).

I he començat aquest text compartint aquesta interessant teoria psicològica de Jorge Bucai precisament per a parlar sobre aquest tema, molt central a la política en els darrers temps, i delicadíssim: la independència.

És el tema més popular i més parlat al carrer, i és el concepte que més reduccionismes concentra, fins al punt de què és vist com al mitjà clau per a portar a terme altres reivindicacions que no hi tenen relació directa, o fins i tot com a qüestió fonamental i gairebé exclusiva de la política (sobretot per part de l'electorat més jove). Així, fins ara a l'ajuntament teniem una única opció clarament independentista, i a aquestes eleccions s'hi disputen entrar-hi ni més ni menys que tres, de les quals molt possiblement només entraran dos. O tres, tenint en compte que una d'elles conta amb el recolzament d'una quarta força, Reagrupament, el fallit experiment de concentrar les diverses sensibilitats i reivindicacions de tots els ciutadans independentistes en una sola candidatura. I preferiria en aquest article no debatre les inclinacions respecte a la independència per part de CiU.

S'ha discutit molt àmpliament la seva viabilitat, amb innumerables articles amb teories més o menys fonamentades de més o menys insignes pensadors, economistes o analistes. S'està debatent constantment, i fent-se servir el seu recolzament o aversió com a bandera identitària per part de la majoria de les forces polítiques. Però ara no vull reflexionar sobre aquesta viabilitat, o la capacitat de portar-la endavant per part de les forces presents (i menys tenint en compte que no és excessivament rellevant aquesta qüestió en un context municipal).

El text de l'inici de l'article parla sobre psicologia personal, no sobre política, i molts lectors veuran com a molt discutible aquesta perspectiva. Però tot i això, crec que és molt interessant la visió del senyor Bucai de la cerca de la independència com a un objectiu final, ideal, que tot i no poder-s'hi arribar permet en el camí de la seva consecució arribar a altres coses. Ja s'ha dit sempre a la filosofia que la humanitat, fent-se preguntes sobre qüestions trascendentals, ha descobert moltes coses en el camí: buscant l'ànima es va estudiar el cos humà, buscant a Déu es va descobrir l'univers, i buscant la independència s'ha mogut la política de la nostra terra.

Certament, la independència ha generat molta mobilització ciutadana, i ens ha portat a que, de manera més o menys desinteresada, es treballés per portar endavant un referèndum consultiu sobre el tema com a iniciativa purament ciutadana, amb un resultat que no debatiré aquí, però què en aquest cas és lo de menys: lo realment important és que s'ha fet. Així mateix, altres ciutadans han fet un sacrifici de les seves buxaques per a moure endavant els projectes electorals amb aquest tema. En contrapartida, també han agafat força i s'han mobilitzat posicions marcadament contràries a la independència, i veiem com el PP disfruta de la millor època de la seva història a Catalunya, i pot ser que això vagi a més.

És evident que, políticament, tinc un posicionament, estem en campanya electoral, i que per tant no puc ser objectiu, però jo volia convidar al lector a fer una reflexió.

Jo proposo a les gironines i els gironins a pensar, deixant de banda la preferència personal sobre el tema, en què ens ha aportat de bo l'independentisme, i així mateix què ens hi ha aportat de dolent (la filosofia oriental ja ens va ensenyar que tot ying té un yang, que tot té dos cares), i a que valorin una tercera opció a banda d'independència SI o independència NO: el de l'Autodependència.

Aquest concepte pot semblar difús, i és interpretable de moltes maneres, però no vull confondre a la lectora o lector. Quan parlo d'una Girona, o una Catalunya, que camini cap a l'autodependència, parlo d'una Girona que depengui només de les seves ciutadanes i ciutadans. Parlo d'una Girona que no sigui construida per forces externes, ni que voti a un candidat que sigui aliè o extern al mon del votant. Una Girona autodependent és, doncs, una Girona del poble, pel poble i per al poble.

Així, des del PRE de Girona, oferim a l'electorat la possibilitat de defensar per mitjà de la nostra candidatura una opció netament federalista, demòcrata radical. Perquè el federalisme significa crear els mitjans per a poder fer de Catalunya realment autodependent. Actualment vivim a una Catalunya que pateix una codependencia odiosa, desigual, que ens porta cap a una deriva que no tenim gaire clara, i alguns sectors aprofiten això per a apropiar-se del poder o del discurs públic oferint una independència que no queda gaire clar com donar-la. Federalisme significa poder triar de veritat la independència SI o NO, poder triar una catalunya millor, més democràtica i més solidària, més dels ciutadans.

I de moment, fins aquí aquesta reflexió, que espero que us hagi agradat, i a qui no hagi agradat espero molt gustosament les crítiques fonamentades. Ja que la majoria de la classe política actual tolera poc o gens les crítiques, i el camí de la renovació de la podrida política professional actual està precisament en què les noves generacions aprenguin a fer el camí de l'autocrítica.

Visca Catalunya, i visca la República.

Enric Cardona Garcia

Alcaldable del PRE-IR per Girona

FELIÇ 14 D'ABRIL

2011-04-14T16:25:00.001+02:00

Avui és un dia molt especial per a totes les republicanes i tots els republicans. Un dia com avui, fa 80 anys, la ciutadania va fer el pas més important cap a la democràcia de veritat que s'ha realitzat mai a la nostra història, i avui ho conmemorem des de la nostàlgia, però també des de l'esperança i la voluntat de futur.

La generació que va viure la república és en perill d'extinció (doncs com ja se'ns ha recordat, l'esperança de vida mitjana al nostre estat és, precisament, de 80 anys), però no per això el record ha de morir. Són precisament les noves generacions, que continuem el treball de fa 80 anys, qui evoquem aquest record i el portem cap a les persones que no en són conscients, ja què el nostre govern viu aquesta celebració des del silenci i la indiferència.

Potser el record històric s'ha fet realitat, i el seu estudi s'ha recuperat, però no ha quedat tan plasmat entre la ciutadania el què veritablement representava. Ara, no deixem de sentir pel carrer que si tornés la república tornaria la mort i l'odi dels anys 30, i molts polítics (sobretot de dretes, però també dins de l'autonomenada "esquerra") prefereixen exaltar la transició i la democràcia del 78 com a "inmillorable" i com un gran regal del qual a sobre hem de donar les gràcies.

Fer sinònim a la república de caos i odi social, és com fer sinònim als transatlàntics de grans catàstrofes només guardant l'exemple del Titanic. Potser hem tingut dos experiències republicanes fallides, però països com França n'han hagut de passar 5, i probablement no serà l'últim. El republicanisme no és una relíquia del passat, no ha demostrar ser ineficaç, no és ni serà mort. Des dels inicis de la nostra cultura que coneixem la democràcia i el republicanisme com a la màxima expressió humana, i això ha canviat molt poc fins ara.

El republicanisme és del passat, però també del present, i sobretot del futur. Per això, les republicanes i els republicans seguim celebrant el 14 d'abril, i dient una vegada i una altra:

VISCA CATALUNYA, I VISCA LA REPÚBLICA.

Enric Cardona Garcia

La qüestió inmigrant (segona part)

2011-02-25T13:27:00.001+01:00

En aquesta campanya es continua parlant molt de la "necessitat de regular la inmigració". Com a resposta al nostre anterior article en què desmentiem la majoria de mites que existeixen al respecte, hem rebut múltiples respostes (la majoria poc raonades i profundament maniqueístes) a on se'ns comenten anègdotes personals que li han passat a "un amic d'un amic" o que "m'han dit que li va passar a una persona d'aquí al costat". Així doncs, continuem veient com la ciutadania, tot i tenint totes les proves necessàries al seu devant, són incapaços d'acceptar la inmigració com una altra cosa que no siguin "vagos i indigents que venen a treure'ns la feina i les ajudes socials, que persegueixen a les dones d'aquí i que augmenten la delinqüència i la inseguretat ciutadana".

El recel respecte als estrangers és un atribut cultural tradicional històricament a tota la península ibèrica, i les seves arrels poden remontar-se als temps de la Conquesta Cristiana (mal anomenada tradicionalment com a "reconquesta"), en què els diversos regnes de religió catòlica van aconseguir successives victòries militars i conquestes sobre els territoris dels regnes de taifes, sempre legitimant les seves operacions en una suposada herència de l'extint regne visigòtic. Els segles de predomini de la cultura islàmica a la península van permetre grans avenços tecnològics i culturals (que ara sovint s'obliden intencionadament per a donar força al discurs ideològic, com fa concretament el conseller per l'ajuntament de Vic Josep Anglada), alhora que no hem d'oblidar que la població autòctona, tant al domini islàmic com a la conquesta cristiana, va ser majoritàriament conservada. Així doncs, pocs dubtes queden de què el gran avenç tecnològic i cultural a tota la Baixa Edat Mitjana dels regnes peninsulars va ser fruit del gran pluralisme cultural, amb importantíssimes aportacions del mon islàmic.

Tot i això, els regnes cristians europeus d'occident no veien aquesta pluralitat ibérica com a una cosa positiva, sobretot a partir del renaixement. Molts pressumptes "cristians vells" desconfiaven de què els habitants dels regnes peninsulars fossin cristians de debó, i aquesta desconfiansa va contagiar-se en l'ideari col·lectiu. Així, la generalització del tribunal del Sant Ofici (també anomenat Inquisició) a territoris on abans no hi era i la constant reivindicació de l'herència visigòtica van anar formant aquesta opinió actual de què existeixen "espanyols de veritat" i "estrangers", ara coneguts com "inmigrants".

No deixa de ser curiòs que a un àrea de pas de diverses civilitzacions com és la península ibèrica tingui aquesta curiosa obsessió amb qui és d'aquí i qui no ho és. I Catalunya n'és un exemple fort d'aquesta dèria, en què s'arriben a vincular profundament les sensibilitats político-socials i identitàries amb l'origen de cada individu, arribant a poder-se sentir comentaris de l'estil de què "els qui van participar a les consultes per la independència som els catalans autèntics que hi quedem; la resta no ho són pas" (com va opinar una botiguera gironina de la plaça del lleó en certa ocasió).

Des del PRE, com hem repetit diverses vegades, no entrem en cap tipus de debat ni disputa identitària envers aquestes eleccions municipals, però com a partit cosmopolita és el nostre deure continuar concienciant a la ciutadania de què els nous catalans no són "els culpables de què la crisi sigui pitjor aquí que a altres llocs".

De fet, és ben irònic que es culpi, fins i tot des de fonts oficials, als inmigrants de què la crisi sigui més aguda en aquest Estat que en d'altres. De fet, el col·lectiu inmigrant no només no ha empitjorat la crisi, sinó que va permetre el sosteniment relatiu del PIB durant tot el 2009 i el 2010. A més a més, tampoc és culpa seva que la crisi sigui especialment aguda per a altres catalans, i a sobre en són el col·lectiu més afectat. No podem obviar que els inmigrants han sigut omnipresents en les activitats econòmiques més afectades per la crisi, com la construcció i el comerç, i són qui estan patint més severament el reajustament econòmic.

Lluny del què diu també una creença molt estesa, a la pràctica no és el sexe, l'edat o la nacionalitat els autèntics factors de risc d'atur, sinó que ho és el tipus de contracte laboral. Així doncs, segons un estudi recent, una persona amb un contracte temporal té fins a 12 vegades més risc d'atur que una persona amb contracte fix.

Com vam indicar en repetides ocasions en el nostre anterior article, es fa servir la qüestió inmigrant com a excusa que amaga els problemes de veritat, i com es pot sospitar, aquí també n'hi ha una altra qüestió amagada. Així doncs, els inmigrants no representen el problema real en el mercat laboral, sinó que és la manera de contractar la que necessita una revisió. Alguns països han aplicat mesures de contracte únic, com Austria, però aquesta resposta és difícil de donar a nivell municipal, i el contracte únic no té cap prova de ser una autèntica solució laboral.

Així doncs, en aquesta segona part sobre la qüestió inmigrant (reconec que més densa i abstracta que l'anterior), veiem que necessitem una reconversió cultural considerable, a més d'una reivindicació més ferm a favor de la reforma de la contractació. L'imaginari col·lectiu majoritari segueix fent una distinció entre "nosaltres" i "ells", obsessionant-nos amb què la diferència fonamental és que ells creuen en l'Islam i nosaltres no. M'agradaria saber quina explicació dona tot aquest col·lectiu a què en els països d'origen de moltes d'aquestes persones ara s'estiguin realitzant reivindicacions laiques de canvi democràtic. Tot i què en ocasions potser és millor no sentir aquestes explicacions, ja que poden trobar-se, com es va trobar l'autor d'aquest article, amb una persona capaç de dir sense despentinar-se que "esa gente lo único que quiere es liarla, ya me dirás tú si toda esa masa de gente tiene alguna idea de por qué está protestando".

No fem de Girona una ciutat "guetitzada", ni un conglomerat de barris classistes.

Fem de la pluralitat existent a Girona la nostra punta de llança per a moure endavant un nou sentiment cosmopolita i universalista.

Per una Girona per a tots els seus ciutadans, independentment de la seva procedència.

Enric Cardona Garcia

La qüestió inmigrant (primera part)

2011-02-21T00:51:00.000+01:00

En aquesta PRE-campanya, el PRE està enllestint el programa per al municipi de Girona a partir de les propostes que està donant la ciutadania per mitjà de les xarxes socials i de les entrevistes personals que estem realitzant a diversos simpatitzants. Fins ara, les propostes han sigut molt interessants, i la majoria d'elles seran incloses en el nostre programa. Així mateix, hem rebut propostes d'altres municipis (com el municipi de Roses), a on intentarem crear una nova llista per a fer realitat aquestes reivindicacions ciutadanes (sempre i quan contem amb el recolzament de prous ciutadans).

Tot i això, una part de la ciutadania, influenciada especialment per les promeses electorals d'algunes formacions polítiques de caire xenòfob (i especialment islamòfob), insisteix en què una prioritat ara mateix en els nostres municipis és la regularització de la inmigració, insistint en la seva repatriació, o directe expulsió sense especificar destí en els casos de què l'altra opció no sigui possible (degut a desconeixement de la procedència de la persona).

Certament, a molts municipis de la nostra província la qüestió de la inmigració s'ha tornat un tema molt peliagut, i amb la crisi aquest conflicte s'ha accentuat de manera molt clara, permetent a les formacions abans esmentades fer-se un espai en el panorama polític català. Tot i això, aquesta tendència és deguda sobretot a una informació parcial o deficitària de la majoria de la població, provocada per una tendència sociològica a rebutjar als nouvinguts, veient-los com a irremediablement inadaptables, i destinats a les pràctiques delictives o a la mendicitat d'ajut social (abusant d'aquestes ajudes i fent-les insostenibles).

El PRE ens considerem un partit que no tracta disputes ètniques ni nacionals en el seu programa, però això no significa que haguem de restar aliens a aquest tema. De fet, el vehí municipi de Salt pateix aquest tema de manera molt exagerada, i s'ha convertit en l'exemple més gràfic del problema esmentat.

Així doncs, des del PRE ens agradaria informar a la ciutadania sobre alguns mites que es troben molt generalitzats a la opinió pública i que porten a sobrevalorar molt la importància del problema de la inmigració, a la qual alguns ciutadans arriben a culpar directament de la crisi econòmica.

En primer lloc, hi ha qui diu que els negocis oberts per inmigrants són tan comuns perquè no paguen impostos, i això els hi permet realitzar una competència deslleial als comerços autòctons. Tanmateix, molta gent creu que aquests comerços, que sovint obren també a dies festius, se salten la llei sense escrúpols i tot i això no són sancionats, havent una certa "permisivitat" cap a ells. En primer lloc, no és veritat que els establiments d'inmigrants no paguin impostos. Aquesta idea tan generalitzada, referida sobretot als establiments dels xinesos, es deu a l'existència d'un tractat entre Espanya i Xina per tal d'evitar la doble taxació d'impostos (és a dir, evitar que un xinès que obri un negoci a Espanya pagui els impostos de l'estat espanyol i els de l'estat xinès alhora, i viceversa amb els negocis oberts a Xina per part d'emprenedors ibèrics), el qual data del 22 de novembre de 1990 i publicat al BOE del 25 de juny de 1992. Enllaç. Molta gent pensa que els xinesos, gràcies a aquest tractat, estan exentos d'impostos durant 5-7 anys, i que després, en traspassar-se el negoci entre ells, es mantenen sempre lliures de qualsevol taxació.

Aquest tractat, apart de no figurar-hi enlloc cap acord sobre exempció d'impostos a Espanya, no és un cas únic. Existeixen tractats similars amb altres països, i també beneficien als negocis espanyols existents a Xina. A més a més, TOT negoci que obri té una exempció d'impostos de 2 anys, tant negocis autòctons com xinesos. Aquest fet, lligat al conveni existent, fa creure a la gent la mentida sobre el no-pagament d'impostos per part dels xinesos.

Tot i això, el que sí que és cert és que certs negocis d'inmigrants cometen irregularitats en qüestions com l'etiquetat, i altres són també "tapaderes" que porten cap al blanqueig de diners o cap a l'entrada de productes del "top manta". Enllaç. Tot i això, no hem d'oblidar que irregularitats amb els negocis relacionades amb operacions de diner negre tenen lloc també entre els comerciants autòctons, i de fet, Espanya (i Catalunya inclosa) és un dels països d'Europa amb major circulació de diner negre i d'economia submergida, i això no és causat per pràctiques dels inmigrants.

En segon lloc, sobre la qüestió dels horaris dels comerços, tampoc és del tot cert que trenquin amb la llei obrint fora d'horaris. D'acord amb el marc legal vigent a Catalunya, els comerços de menys de 500m2 i dedicats a determinades activitats poden obrir en dies festius (enllaç). A més a més, els comerços d'inmigrants que van més enllà de la llei en qüestions d'horaris es troben contemplats en el marc legal, i són objecte d'especial vigilància. Tot i això, no pot negar-se que existeixen casos en què es relaxa aquesta regularització, però només en els casos en què aquests negocis cobreixen deficiències en serveis de determinats barris.

Així doncs, veiem com aquest problema de precarietat de serveis bàsics en determinats barris és, entre altres, un problema real maquillat amb les disputes sobre inmigració. Com ja vam nombrar durant el nostre mítin de Girona per a les eleccions catalanes, des del PRE estem compromesos amb la precarietat dels serveis d'alguns barris, com en seria un exemple a Girona el barri de Les Pedreres, i a Roses el barri del Mas Oliva (barri apuntat per varis vehins del municipi durant la nostra enquesta), i tenim l'objectiu de millorar aquesta circunstància.

L'altra qüestió fonamental que preocupa a la ciutadania sobre els inmigrants és el "desbordament" dels serveis públics i de les ajudes socials que suposadament realitzen, i les "pilleries" que utilitzen per a conservar aquestes últimes (com pot ser treballar en negre per tal de no parar de cobrar un subsidi). Sobre la qüestió, ens oblidem de què un inmigrant no és només un receptor d'ajudes: és també un consumidor, que paga l'IVA per els productes que consumeix. Així mateix, sovint s'ha culpat als inmigrants de ser "preferents" receptors d'ajudes, i sembla que ningú se'n recorda de l'irregular sistema de beques que ha imperat fins fa poc, a on famílies ben acomodades rebien una beca per al seu fill perquè un membre de la parella de progenitors del becat no treballava, o bé perquè el patrimoni declarat era nul (en estar a nom d'una altra persona o d'una empresa). Així mateix, també es parla molt del mal ús dels xecs d'ajuda social en articles que no són de primera necessitat, en no existir un control realment efectiu sobre aquest ús.

Una vegada més, veiem com la inmigració torna a ser el cap de turc d'un altre problema diferent, que és la pèsima gestió del sistema d'ajudes socials, totalment insostenible des del plantejament actual. Així doncs, es fa necessari un replantejament del sistema d'ajudes, fent-lo eficient i que realment cobreixi les necessitats dels grups més desafavorits.

Per últim, la qüestió més complicada de paliar (però no per això menys important) és la del xoc cultural. Sovint sentim frases de l'estil de què "planegen invaïr-nos", o que "volen que totes les nostres dones portin vel". El xoc cultural una vegada més no és un problema en sí mateix, ja que també han existit des de sempre aquests problemes amb cultures considerades "civilitzades". Tanmateix s'obvia el fet de què qui pateix més el xoc cultural són els inmigrants mateixos (Enllaç), qüestió que sovint no es contempla que necessiti ajut i recolzament, fet que fa que no quedi altre remei que la negativa total a integrar-se i la conseqüent formació de mini-comunitats.

Aquí veiem com una vegada més la educació té una feina pendent considerable, però les constants retallades de presupostos i la infravaloració social dels mestres no faciliten la qüestió.

En conclusió, des del PRE volem que la ciutadania sigui conscient de totes aquestes qüestions (i de moltes altres relacionades). L'objectiu del PRE, des dels seus inicis, ha sigut tractar els problemes reals de la ciutadania, no buscar altres problemes que maquillin la veritable solució. Des d'una perspectiva sempre realista, els problemes de la ciutadania tenen solució, i ciutadans honrats estan disposats a trobar-la.

Solucions reals per a problemes reals.

Enric Cardona Garcia

Comença la PRE-campanya

2011-02-16T13:24:00.003+01:00

El PRE de Girona presentarà llista per a la capital gironina a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Així doncs, després de triplicar els vots a les eleccions catalanes, el PRE es marca ara com a objectiu obrir-se pas en els ajuntaments, que són l'expressió més propera del govern per al ciutadà (i són per això l'objectiu més important per a qualsevol agrupació veritablement democràtica). Així doncs, tenim com a objectiu continuar amb el nostre ritme de creixement ininterromput, des dels nostres mitjans modestos.

Per a començar la PRE-campanya, el Partit Republicà d'Esquerra de Girona vol convidar a les ciutadanes i als ciutadans a aprofitar per a fer sentir la seva veu, i a fer servir la nostra proposta com a la seva expressió democràtica en els ajuntaments. D'aquesta manera, des d'avui estem oberts a què tota aquella ciutadana i tot aquell ciutadà que es consideri d'esquerres i republicà que vulgui portar la seva veu al seu ajuntament ens proposi formar llista al seu municipi, i des del PRE lluitarem per a fer realitat les reivindicacions de la ciutadania.

Així mateix, convidem a totes les ciutadanes i ciutadans a què ens transmetin les seves propostes, sense complexes de cap mena, per tal de saber què és veritablement el què preocupa a la ciutadania.

Perquè des del PRE fugim dels discursos reduccionistes que pretenen dir-li a la ciutadania què és el què vol

perquè des del PRE apartem les disputes identitàries i ens abstenim de buscar els conflictes on abans no hi eren

perquè des del PRE volem escoltar la veu de la ciutadania i fer-la realitat, en comptes de voler convèncer d'un model fins i tot a qui no el dessitgi

des d'ara i fins el mes de maig, explica'ns la teva proposta, transmet la teva inquietud, participa en el joc electoral. Només així aconseguiràs canviar les coses.

Deixem de discutir en els bars, i expressem-nos per les urnes.

Per a una Girona de les ciutadanes i dels ciutadans.

Enric Cardona Garcia

Contra el tancament de Yamaha España

2011-02-11T10:27:00.000+01:00

El Partit Republicà d'Esquerra dóna suport a les mobilitzacions convocades pels sindicats i el comitè d'empresa de Yamaha Motor España contra el pla de tancament de la planta per deslocalitzar la producció, amb la pèrdua de 435 llocs de treball directes i de teixit industrial que això comportaria.

Exigim que la Generalitat no aprovi l'expedient de regulació d'ocupació d'extinció per tancar la seva planta de Palau-solità i Plegamans, ja que considerem que els motius esgrimits per la companyia no poden justificar el tancament de la planta.

Per això, convoquem a totes les persones que puguin anar a fer acte de presència el dimecres 9 de febrer a les 9 del matí al Parlament de Catalunya, per donar suport als treballadors afectats i pressionar al govern de CiU perquè no accepti el tancament dela planta. També exigim que es dirimeixi prèviament a qualsevol decisió els conflictes d'interessos que pugui tenir Esther Sánchez, actual directora general d'Ocupació de la Generalitat i que va treballar per al bufet d'advocats Baker & McKenzie, que actualment porta el tancament de la planta.

Partit Republicà d'Esquerra

Contra el tancament de Yamaha España

2011-02-08T19:11:00.000+01:00

Partit Republicà d'Esquerra

Nou acte a l'Ateneu Republicà de Tarragona: Les dones a la II República

2011-01-27T14:59:00.000+01:00

Conferència que anirà a càrrec de la Doctora en Història Contemporània Coral Cuadrada i versarà sobre el tema "Les dones a la II República"

Lloc: Ateneu Republicà de Tarragona, Carrer Fortuny núm. 23, 1 de Tarragona (A la Cooperativa Obrera Tarraconense)
Data: Dijous, 27 de gener de 2011
Hora: 19:00h

Entrada gratuïta

Ha mort Gabriel Cardona

2011-01-05T23:37:00.000+01:00

Des de el PRE lamentem la mort de Gabriel Cardona, professor universitari i escriptor, un dels fundadors de l'Unión Militar Democrática, moviment antifranquista de dins del propi exércit de la dictadura.

Avui, els republicans mostrem el nostre condol a la seva família i amics.

Us desitgem un feliç i pròsper any 2011

2010-12-29T08:59:00.001+01:00

Us desitgem un feliç i pròsper any 2011

2010-12-29T08:55:00.000+01:00

Actes republicans de desembre

2010-12-09T00:52:00.000+01:00

Des del PRE-IR, com fem cada vegada que hi ha una celebració de caire republicà a la zona, donem suport i ajudem a difondre la celebració dels actes de caire republicà que es celebren aquest divendres a Roda de Barà i Torredembarra.

Xerrada "L'exili i la repressió franquista"

L'associació republicana També hi Som de Roda de Barà organitza aquest divendres la xerrada " L'exili i la repressió franquista", feta pel Director del Museu d'História de Tarragona, Lluís Balart.

Aquesta xerrada coincideix simbólicament amb el Dia Internacional dels Drets Humans.

Lloc: Casal les Monges, Roda de Barà.

Divendres 10 de desembre a les 19:30

Entrada lliure.

Presentació del llibre "II República, Guerra Civil i Repressió franquista a Torredembarra (1931-1945)"

El Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra presenta el divendres 10 de desembre, a les 20 h, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra, la publicació número 10 de la seva col·lecció Monografies. El llibre, titulat II República, Guerra Civil i repressió franquista a Torredembarra (1931-1945). Set estudis per al seu coneixement, es tracta d'un recull de set treballs de recerca dels autors locals Lluís Català, Carme Miquel, David Morlà, Joaquim Nolla, i Jordi Suñé.

La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Thomàs, professor d'Història Contemporània de la URV, i comptarà amb la presència de l'alcalde, Daniel Masagué; del president del Centre d'Estudis Sinibald de Mas, Esteve Morros; de la presidenta del Patronat Municipal de Cultura i regidora de Patrimoni, Rosa Maria Guasch; i de la directora territorial d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Hortènsia Grau, entre d'altres.

Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra.
Divendres 17 de desembre a les 20:00.
Entrada lliure.
Més informació: Ajuntament de Torredembarra.

Valoració de les eleccions

2010-12-04T00:22:00.000+01:00

Després de la darrera jornada electoral, en la que els resultats, molt previsibles, han donat una victòria claríssima a CiU i una composició parlamentària completament dretana, amb la pujada del PP, el manteniment de Ciutadans i l'entrada de Solidaritat Catalana, i la davallada de les forces del tripartit han deixat clar que per una banda, la societat estava esgotada per la incoherència i la falta de credibilitat del govern, i per altra, que el nostre futur polític dóna un gir encara més cap a la dreta, la qual cosa suposa un perill, en moments en que la tendència de privatitzar i desmantellar l'estat del benestar s'està imposant a tota Europa. Ens esperen retallades de drets, de salaris, austeritat, receptes que els liberals apliquen per fer pagar la crisi a qui no n'ha estat responsable, i que se seguiran aplicant en els propers anys de crisi. De tota manera, no hi havia cap partit d'esquerres parlamentari en condicions de mostrar una imatge mínimament decent després de vuit anys de govern, i fer front a la inevitable alternància que representa Mas.

També s'ha posat de manifest una tendència en el vot reflexada en el conflicte identitari Catalunya-Espanya, marcat per l'ascens de Solidaritat però també pel manteniment de Ciutadans i la pujada del PP, amb discursos demagògics i populistes per una i altra banda. No menys destacat i preocupant és que el partit xenòfob d'Anglada hagi estat a punt d'entrar al parlament, amb un important suport popular.

Hem de manifestar una vegada més la nostra decepció pel sistema electoral; on les candidatures que es presentaven, com sempre, no han gaudit d'igualtat de condicions, on els grans partits han gastat quantitats milionàries en les seves campanyes utilitzant els diners dels ciutadans, i on no s'ha donat veu als mitjans a tots els partits que es presentaven. Els defectes del sistema es mantenen: llei d'hondt, llistes tancades, opacitat en els comptes dels partits... així com han importat ben poc els casos de corrupció que esquitxen als partits, especialment a CiU amb l'escandalós cas Palau de la Música.

Tot i que els mitjans de comunicació destacaven una jornada sense incidències, la veritat és que n'hi va haver i de greus. Les paperetes del PRE-IR de la província de Tarragona contenien un error en la denominació del partit que la junta electoral no va detectar ni solucionar a temps, tan sols es va ordenar que constés un cartell visible a les meses electorals amb l'error; però a la pràctica la gran majoria de col·legis ni tan sols van posar el cartell, tal i com van comprovar els nostres apoderats durant la jornada. Aquest fet, que va perjudicar greument la nostra imatge, no sembla que hagi de ser tingut en compte per la Junta Electoral malgrat les nostres demandes.

Pel que fa al PRE-IR, hem de reconèixer uns resultats molt modestos, però meritoris tenint en compte les nostres limitacions, els escassos mitjans dels que disposem i la nul·la -remarquem, nul·la- atenció dels mitjans de comunicació. No són els resultats el més important, sino el fet d'haver-nos presentat i d'haver fet una campanya digna allà on ens ha estat possible. La recompensa: El caliu de la gent del carrer que ens saluda i ens demana informació en veure la bandera tricolor; veure com nous companys i companyes s'interessen pel nostre projecte i col·laboren desinteressadament amb nosaltres; rebre les felicitacions d'amics i simpatizants per la feina feta; veure com el projecte que el nostre partit representa creix dia a dia. I com no, també aquests 1542 vots que signifiquen molt per a nosaltres, ja que són vots de gent compromesa i que creu en el nostre projecte. Però per sobre de tot, aquestes eleccions han suposat un pas endavant per al Partit Republicà d'Esquerra, en tots els sentits. L'experiència ens ha enriquit com a persones i com a partit, i per això volem agraïr a aquells simpatitzants, amics, afiliats, votants, a tots aquells que d'una manera o altra heu col·laborat amb nosaltres en aquesta campanya ja que sense la vostra ajuda, no hagués estat possible.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE-IR

Valoració de les eleccions

2010-12-03T01:25:00.000+01:00

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE-IR

Els col.legis electorals no compleixen l'acord de la Junta Electoral

2010-11-28T15:28:00.000+01:00

Denúnciem que a Tarragona hi ha molts col·legis electorals sense el cartell amb l'error que afecta les paperetes del PRE-IR penjat, que segons va comunicar la Junta Electoral Provincial de Tarragona, aquestes cartells "deberán de colocarse con anterioridad a la apertura del colegio electoral, a la vista de los votantes, en el lugar donde estén ubicadas las papeletas de votación, tanto en mesa como en cabina".

Demanem col.laboració, si vas a votar i el cartell no està penjat al costat de les paperetes, reclama que es col.loqui.

La Junta Electoral rectifica en el cas de les paperetes electorals del PRE-IR

2010-11-26T21:28:00.000+01:00

El Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana va presentar una reclamació davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona després que en el dia d'ahir li fos notificat que les paperetes del PRE-IR tenien mal escrit el nom del partit, i que malgrat l'error colossal comès, es decidia no portar a terme cap actuació per esmenar aquest error comès a l'hora d'imprimir les paperetes electorals.

Des del PRE-IR, a través del representant davant la Junta Electoral Provincial, vam anunciar des del primer moment que no teníem intenció d'acceptar aquesta situació i conformar-nos amb el que se'ns havia anunciat, davant d'uns fets que hem considerat un menyspreu a la nostra imatge , exigint la presa de mesures necessàries per reparar l'error comès, sense descartar recórrer davant la Junta Electoral Central en el cas que les nostres demandes no siguin ateses.

Després de diverses gestions realitzades pel PRE-IR davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona, a mitja tarda es va acordar arribar a una solució que tingués en compte les reclamacions d'esmenar l'error de les paperetes i les limitacions logístiques i de temps de la Junta Electoral després d'haver comunicat amb tan poc marge de maniobra el problema, acordant fer un cartell en el qual es doni compte de l'error comès en les paperetes, cartell que ha d'estar present en totes les taules electorals de la circumscripció per ser col locat a la vista dels votants, on estiguin ubicades les paperetes de votació, tant en taula com en cabina.

El PRE-IR, tot i que considera ja tancat el cas i vetllarà durant la jornada electoral perquè als col·legis electorals se segueixi 'acord de la Junta Electoral, no pot qualificar més que de lamentable aquest esdeveniment que pertorba la normalitat de la convocatòria electoral, esperant que ja no es produeixin més incidències similars, alhora que reclama que s'incorporin en els processos d'impressió de les paperetes normes o protocols que evitin errors com aquest.

PRE-IR Tarragona

La Junta Electoral menysprea la candidatura del PRE-IR

2010-11-25T23:27:00.000+01:00

A la tarda del dijous 25 de novembre li ha estat notificat al representant de la candidatura del PRE-IR, Luis Iglesias Pérez, l'acord pres per la Junta Electoral Provincial de Tarragona, segons el qual, alertant la Junta Electoral de Zona de Reus d'un greu error en les paperetes de la candidatura del PRE-IR, la que fa que aquest figuri amb el seu nom incomplet, sense la paraula “d'esquerra”, es decideix no actuar davant d'aquesta situació.

Aquest fet menyscaba de forma gravíssima i injustificada la imatge del Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana, quedant-nos atònits davant el fet que ni tan sols es respecta el nostre autèntic nom en les paperetes electorals, agreujant-se això encara més davant la parsimoniosa actitud de la Junta Electoral Provincial, que decideix rentar-se les mans davant l'error garrafal comés, sense actuar a favor que totes i cadascuna de les candidatures concorrin en igualtat de condicions en una cosa tan summament elemental com en les paperetes electorals.

El PRE-IR és un partit modest, que salvant les dificultats i amb l'esforç diari i desinteressat dels seus militants i simpatitzants aconsegueix donar-se a conèixer, davant el silenci sistemàtic dels mitjans de comunicació quan reben informació sobre les nostres activitats i comunicats; partit al que un error com el comès per alguna persona encarregada de transmetre les dades li pot suposar un perjudici enorme sobre les seves aspiracions electorals, els electors poden trobar-se que cap de les paperetes oficials es correspon fidedignament amb la identitat del partit, donant lloc a lògiques dubtes sobre a qui es vota.

El PRE-IR, que sent com una ofensa intolerable aquest fet, per mitjà del seu representant davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona ha presentat un recurs per exigir que s'esmeni l'error comès i està disposat a recórrer fins a la instància que li sigui necessària perquè es respecti el dret de la candidatura electoral del PRE-IR a concórrer sota el seu nom i sigles correctes.

Secretaria de comunicació
Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

Programa electoral del Partit Republicà d'Esquerra

2010-11-24T21:30:00.002+01:00

Coneix el programa electoral amb el qual el Partit Republicà d'Esquerra es presenta
a les eleccions al Parlament de Catalunya, coneix els motius per votar PRE-IR aquestes eleccions.

PROGRAMA ELECTORAL PRE-IR

Programa electoral del Partit Republicà d'Esquerra

2010-11-24T21:03:00.000+01:00

Presentació del PRE a Tarragona

2010-11-24T14:17:00.000+01:00

El passat dissabte 20 es va celebrar a Tarragona un acte electoral del Partit Republicà d'Esquerra. Abans de l'acte, a la matí, el cap de llista per Tarragona, Luis Iglesias, i el cap de llista per Barcelona, Ramiro Gil, han passejat per la ciutat amb les banderes catalana i republicana, repartint publicitat electoral del PRE-IR, amb una bona acollida per part de la ciutadania, que en moltes casos es va interesar pel partit i la seva candidatura.

A la tarda a l'acte electoral es van reunir amb els caps de llista persones de la ciutat interesades en conèixer el programa polític amb el qual el Partit Republicà d'Esquerra es presenta a les eleccions.

Volem també agrair a tots els mitjans de comunicació locals que van conèixer dies abans la celebració de l'acte la seva nul·la difusió i interès, posant encara més pedres al camí dels partits polítics, que ja sigui per no tenir representació parlamentària o per no tenir calers per pagar per posar publicitat electoral, ja tenim molta feina només per donar a conèixer les nostres activitats i plantejaments a la societat.

Que cal fer per eliminar la corrupció? Les nostres propostes

2010-11-18T15:12:00.000+01:00

Avui en dia, en més o menys mesura, hi ha un cansament a la societat amb la classe política actual pel fet que s'ha estès la sensació que, entre altres coses, la política és una eina que utilitzen algunes persones per enriquir-se a si mateixos i als que els envolten, utilitzant els diners de tots, i gestionant-los d'una manera que no farien mai amb els seus propis béns. Corrupció urbanística, tràfic d'influències, malbaratament, arbitrarietat en la presa de decisions, nepotisme, etc ... són algunes de les pràctiques negligents i fraudulentes que veiem que esquitxen als partits polítics majoritaris cada poc temps.

Per tot això, els candidats del PRE hem assumit un codi ètic de bones pràctiques i actituds per a càrrecs públics, descrit a continuació, que complirem estrictament en cas de ser elegits, per portar al Parlament una nova forma de realitzar la gestió d'allò públic sense deixar-nos portar per un altre interès que no sigui el general.

Nosaltres, que som un partit amb un projecte polític i unes propostes serioses, que mostrem el nostre programa polític com farem aquest dissabte a l’acte convocat a Tarragona, tenim un compromís de caire étic i republicà amb el bon funcionament de la societat, i proposem arribar a unes quotes de les més altes d’Europa en transparència i bona gestió pública.

Considerem que cal una actitud de tolerància 0 amb els abusos de membres electes de l’administració pública i per això fa falta prendre mesures dràstiques, radicals si es vol dir, per preservar l'integritat, honestitat i imparcialitat dels càrrecs públics.

- Qualsevol compra que realitzin les administracions públiques ha d'estar executada a preus de mercat i incloure, necessàriament, almenys tres ofertes de proveïdors diferents, per poder triar la més baixa. Ningú admetria a casa una despesa desproporcionada i sense cap justificació, i no ho hem consentir en les administracions públiques, de manera que cal crear els mecanismes adequats per a evitar-ho.

- Transparència total de les administracions públiques: Qualsevol decisió presa per un funcionari públic dins del compliment de la seva professió ha de ser coneguda per la resta de ciutadans, excepte per qüestions relacionades amb la seguretat. Cap membre de les administracions públiques ha de poder negar-se a satisfer les necessitats d'informació no només dels periodistes sinó dels votants també, per que quasevol decisió es pugui controlar. Així es pot evitar l'arbitrarietat en les decisions, o que es prenguin buscant més un benefici privat que el benefici general, així es preservarà l'assumpció de l'interès públic de forma eficaç.

- Els membres de l'administració pública no haurien de contreure obligacions ni financieres ni de cap altra naturalesa amb persones, organitzacions , o empreses que pugin condicionar el desenvolupament de la seva actuació pública.

- El personal de l'administració pública hauria de tenir l'obligació de declarar quasevol interès privat que pugi tenir relació amb les seves activitats públiques, per prevenir conflictes d'interessos.

- Absència de càrrecs de designació política: actualment a Catalunya hi ha un elevat nombre de càrrecs pels quals la designació ha estat realitzada sense cap criteri de mèrits. Proposem que per cobrir el lloc dels alts càrrecs de les administracions públiques es generalitzin proves objectives per optar a aquestes posicions, en lloc de realitzar-se per designació partitocràtica, designant-se aquests càrrecs per mèrits propis.

- Lligar la remuneració dels polítics a factors económics mesurables con l'IPC, i que allunin l'intervenció dels propis polítics per decidir els seus propis sous.

- Redacció per a tots els organismes públics codis de conducta per incorporar aquest principis, fomentar-los especialment amb orientació i formació en aquests àmbits, i organitzar un sistema de revisió del compliment independent. Promoure l'unificació dels codis de conducta de les administracions públiques.

- Per preservar l'autoritat del Parlament de Catalunya, s'hauria de prohibir rebre cap mena de donatiu, regal o sou d'empreses que pugin influenciar en les seves decisions.

- Actitud laica: els candidats del PRE no participarem en actes de caràcter confessional com a representants electes del poble, adoptant una postura laica davant les manifestacions religioses.

Luis Iglesias Pérez

Cap de llista del PRE-IR a Tarragona

Acte de presentació del PRE a Tarragona

2010-11-18T02:12:00.000+01:00

Coneix als cap de llista del Partit Republicà d'Esquerra

2010-11-17T18:15:00.003+01:00

Ramiro M. Gil Morel, cap de llista a Barcelona

Candidat del PRE a President de la Generalitat

(Barcelona, 1984), Llicenciat en Història i Diploma d'Estudis Avançats en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Professor de secundària d'Història, Llengua anglesa i francesa, actualment exerceix al CFA del Solsonès. És Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra des de l'any 2008 i membre de la Comissió Executiva d'Izquierda Republicana.

Enric Cardona García, cap de llista a Girona

(A Coruña, 1986), Estudiant de 5è curs d'Història a la UdG i opositant. Mestre d'anglès (titulat) i parlant de 6 idiomes (3 d'ells ibèrics). Resident a Catalunya des dels 13 anys, és casteller de Marrecs de Salt.

Luis Iglesias Pérez , cap de llista a Tarragona

(Salamanca, 1985) Llicenciat en Química i parlant de 4 llengües, treballa com a doctorand d'investigació a l'Universitat Rovira i Virgili.A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

Coneix als cap de llista del Partit Republicà d'Esquerra

2010-11-17T08:55:00.000+01:00

Ramiro M. Gil Morel, cap de llista a Barcelona

Candidat del PRE a President de la Generalitat

Enric Cardona García, cap de llista a Girona

Luis Iglesias Pérez , cap de llista a Tarragona

Violència incontrolada del estat marroquí al Sàhara Occidental

2010-11-12T01:00:00.000+01:00

El PRE condemna els fets que han succeït, i lamentablement a dia d'avui segueixen succeïnt, al Sàhara Occidental, on el braç armat de l'estat marroquí ha arrasat el campament de Gadaym Iziko, a prop de l'Aaiun, ple de civils, a base de cops i gasos lacrimògens, i segons apunten les notícies, aquest ús desmesurat de la força hauria ocasionat diverses morts entre els civils saharauis i també entre els cossos policials marroquins.

Demanem que s'aclareixi si hi ha hagut violacions dels drets humans, en cas d'haver estat així, quins han estat els responsables i finalment que es posi a disposició de la justícia a aquests, proposant amb aquest objectiu que la missió de l'ONU, MINURSO, vigili l'estat dels drets humans al Sàhara occidental, i que els mitjans de comunicació tinguin llibertat per informar i donar a conéixer la situació real de la zona.

De la mateixa manera, malauradament també hem de lamentar l'actitud del govern espanyol i l'executiu de la UE, que de forma pusil·lànime es limiten a mirar cap a un altre costat sense denunciar els abusos del règim alauita, mantenint una impassivitat intolerable per a molts ciutadans que no podem romandre callats davant d'aquests fets intolerables. És encara més greu aquest fet tenint en compte que l'acció del govern no es correspon amb l'opinió llargament demostrada per la societat civil que ha donat al llarg dels anys moltes mostres de suport i solidaritat al poble sahrauí.

Aprofitar també l'ocasió per donar suport a les iniciatives de reconeixement i suport a la causa saharauí que advoquen per una resolució pacífica de la situació actual, com les que proposen el boicot econòmic a totes aquelles empreses que tinguin activitat econòmica en el territori saharaui i s'aprofitin de l'explotació dels recursos que porta a terme el règim de Mohamed VI. Aquesta mesura de pressió és important per a conscienciar les empreses que no tot val per a aconseguir beneficis, i així aturar les inversions que ajudin a consolidar l'actual situació d'ocupació militar, sense que aquests beneficis reverteixin en el conjunt de la població civil.

Luis Iglesias Pérez
Partit Republicà d'Esquerra

MÍTING DEL PRE-IR AL CENTRE CÍVIC DE PEDRET

2010-11-11T12:27:00.002+01:00

En memòria de Manuel Azaña (70è aniversari de la seva mort)

2010-11-03T23:55:00.003+01:00

En un dia com avui, totes i tots els republicans rendim el nostre homenatge personal a un dels més grans republicans que ha tingut el nostre país. Un home singular, tot un geni de la política al fosc segon terç del segle XX. La seva memòria continua viva avui dia, inspirant-nos per a continuar lluitant per fer realitat el seu somni.

Moltes coses es podrien dir sobre ell, sobre la seva trajectòria, la seva obra, i el seu llegat. Tant bones com dolentes (tot i que les negatives es troben alimentades sobretot per la necessitat d'una publicitat descalificadora). Avui dia difícilment podem trobar algú amb la seva capacitat d'oratòria i la seva inteligència. Moltes frases llegendàries han quedat per a la posteritat, moltes inspiradores, altres còmiques, i altres realment dramàtiques. Tot i això, es el reflexe més clar que ens queda d'aquell temps.

Avui, llencem la nostra mirada enrere, per tal de recordar el què ens ha deixat, i alhora mirem cap a endavant, cap als problemes del seu temps que encara no s'han solucionat. De fet, ja ho va deixar palès al seu discurs davant les corts a l'any 1931:

"La revolución política, es decir, la expulsión de la dinastía y la restauración de las libertades públicas, ha resuelto un problema específico de importancia capital, ¡quien lo duda!, pero no ha hecho más que plantear y enunciar aquellos otros problemas que han de transformar el Estado y la sociedad españoles hasta la raíz. Estos problemas, a mi corto entender, son principalmente tres: el problema de las autonomías locales, el problema social en su forma más urgente y aguda, que es la reforma de la propiedad, y este que llaman problema religioso, y que es en rigor la implantación del laicismo del Estado con todas sus inevitables y rigurosas consecuencias. [...]Cada una de estas cuestiones, Sres. Diputados, tiene una premisa inexcusable, imborrable en la conciencia pública, y al venir aquí, al tomar hechura y contextura parlamentaria, es cuando surge el problema político. Yo no me refiero a las dos primeras, me refiero a esto que llaman problema religioso. La premisa de este problema, hoy político, la formulo yo de esta manera: España ha dejado de ser católica; el problema político consiguiente es organizar el Estado en forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e histórica el pueblo español. Yo no puedo admitir, Sres. Diputados, que a esto se le llame problema religioso. El auténtico problema religioso no puede exceder de los límites de la conciencia personal, porque es en la conciencia personal donde se formula y se responde la pregunta sobre el misterio de nuestro destino. Este es un problema político, de constitución del Estado, y es ahora precisamente cuando este problema pierde hasta las semejas de religión, de religiosidad, porque nuestro Estado, a diferencia del Estado antiguo, que tomaba sobre sí la curatela de las conciencias y daba medios de impulsar a las almas, incluso contra su voluntad, por el camino de su salvación, excluye toda preocupación ultraterrena y todo cuidado de la fidelidad, y quita a la Iglesia aquel famoso brazo secular que tantos y tan grandes servicios le prestó. Se trata simplemente de organizar el Estado español con sujeción a las premisas que acabo de establecer."

Deixem com a record algunes de les seves frases més populars.

"Cuando los españoles puedan emplear en cosa mejor este extraordinario caudal de energías (...) sustituirán la gloria siniestra y dolorosa de la guerra. Y entonces se comprobará, una vez más, lo que nunca debió ser desconocido por los que lo desconocieron: que todos somos hijos del mismo sol y tributarios del mismo río"

"Cada hombre es un misterio impenetrable en vida y en muerte."

"En España la mejor manera de guardar un secreto es escribir un libro."

"La libertad no hace ni más ni menos felices a los hombres; los hace, sencillamente, hombres."

"Si los españoles hablásemos sólo de lo que sabemos, se generaría un inmenso silencio, que podríamos aprovechar para el estudio."

Des d'allà on ens pugui veure, si es que hi existeix algun lloc, li diem al nostre gran company Manuel Azaña: Visca la república!

Enric Cardona Garcia
PRE-IR GIRONA

La candidatura del Partit Republicà d'Esquerra a les eleccions del 28 de novembre

2010-11-03T11:40:00.000+01:00

Una vegada més, el Partit Republicà d'Esquerra serà present a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ens presentem en les tres circumscripcions provincials on tenim presència com a partit: Barcelona, Girona i Tarragona. En la trajectòria recent del PRE, des que un grup de companys vam encetar el projecte de revifar el republicanisme federal a Catalunya partint de zero, el nostre partit ha crescut, en militància, experiència i força, i el fet de presentar-nos a aquestes eleccions més forts que mai ens omple d'orgull i ens fa encarar el futur amb optimisme. Aquesta cita electoral és un pas més en el camí cap a donar a conèixer un partit que, pel seu potencial i les seves idees, i sobretot per una manera de fer, té un gran futur en l'escena política catalana.

Es tracta d'un moment difícil per Catalunya, sobretot després del fracàs de la via reformista i autonomista amb la sentencia del Tribunal Constitucional que ha acabat de deixar clar que no és possible el federalisme ni l'autogovern pràctic sota la constitució monàrquica de 1978. Si volem una sortida federal, només hi ha una via, que és la ruptura amb el règim, amb la constitució i amb la corona. La 3ª República es configura com un horitzó possible i viable, on podem recuperar la dignitat ciutadana i la legalitat democràtica perduda, amb una nova constitució que estableixi un sistema federal just per Catalunya. Per això cal una força política netament republicana que defensi aquesta opció i que sigui capaç de plantejar a les institucions aquesta ruptura. Som majoria els catalans i les catalanes que no volem rei i que som federalistes, per això considerem indispensable la nostra presència a les urnes el 28 de novembre.

També és un moment difícil per al votant d'esquerres. Un tripartit que ens ha venut la moto d'un "govern d'esquerres" en realitat ha fet una política hipòcrita i descaradament dretana, afavorint les privatitzacions, la banca i les grans empreses (Llei d'Educació de Catalunya i política educativa del conseller Maragall, supressió de les escoles taller, repressió d'estudiants contra el pla Bolonya, MAT, manteniment de una Llei Electoral regressiva pels ciutadans...) i que ha fet un ridícul estrepitós en la seva gestió, ens ha acabat de deixar clar que no hi ha cap partit amb representació digne de confiança. Els tres partits del govern només busquen salvar la seva cadira desesperadament, però les enquestes auguren una davallada de vots, especialment per al PSC. La ciutadania comença a adonar-se que cal buscar alternatives fora de les forces parlamentàries habituals.

El fet que ens presentem a les eleccions representa la possibilitat de que els ciutadans puguin votar una força política netament republicana i federalista (la única organitzada a hores d'ara a Catalunya), i per tant el fet de que hi hagi una major pluralitat política. Però no només això. Els que ens coneixeu sabeu que no som polítics professionals, que tenim una visió idealista i ètica de la política com un servei públic en favor de l'interès ciutadà i no com un ofici en favor de l'interès personal o de partit, i que en això som molt diferents de totes les altres candidatures que es presenten.

Ser un partit minoritari no és ser un mico de fira, no som una curiositat política, ni vol dir que no siguem seriosos. El PRE en la seva trajectòria va ser, és i serà un partit polític seriós, amb un programa clar i complet, amb unes idees que poden ser compartides per la majoria de catalans. Potser no tenim els mitjans econòmics, els militants o el recolzament mediàtic per a fer ombra als grans partits del sistema, però sí som una opció política coherent, honrada i d'esquerres, sorgida a partir d'una iniciativa de la societat civil.

No ens presentem per a ser un partit com els altres, ho fem precisament per posar de relleu la vertadera problemàtica que envolta el nostre país i el sistema de manca de democràcia en el que vivim, i intentar transformar-lo donant el màxim protagonisme a la ciutadania, que és qui ha de tenir la sobirania. La necessitat d'una nova República que deixi enrere la indignitat d'un règim hereu del franquisme, que aspiri a un repartiment just de la riquesa, però també que doni pas a una democràcia participativa i radical de qualitat que vagi més enllà de votar cada quatre anys i que reconegui la realitat plurinacional ibèrica i l'aspiració a una organització federal justa que superi d'una vegada un autonomisme que s'ha demostrat inviable, és un projecte que molts catalans comparteixen, però que cap força política, a excepció de la nostra, s'atreveix a defensar sense embuts.

Aquesta candidatura ha sigut el fruit d'un gran esforç per part dels nostres militants i simpatitzants, un esforç des de baix, des de la societat civil, per dur una opció republicana i d'esquerres a la batalla electoral, però sobretot una opció formada per ciutadans que veuen la política com un servei públic i no com una professió. Per això, en nom de tots els companys del PRE, vull agraïr a tots aquells grups, ateneus, associacions i persones a títol individual que han donat recolzament a la nostra candidatura i que ens acompanyen a les nostres llistes. Ara ens toca deixar el llistó ben alt en la nostra modesta, però compromesa campanya. Endavant!

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del

Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR)

www.ir-pre.es

Llista del PRE-IR per Tarragona

1 Sr. Luis Iglesias Pérez
2 Sra. Marina Domingo García
3 Sra. Vanessa Álvarez Vaello
4 Sr. David López Farrés
5 Sra. María Luz Sebastià Rolan
6 Sra. Elena Pérez Barrado
7 Sr. Gerard Caballé Mestres
8 Sr. Andreu Rovira Daufí
9 Sra. María Isabel Díaz de la Isla Gómez
10 Sra. Anna Domènech Corts
11 Sra. Gemma Garcia López
12 Sra. Marta Sabrià Ribas
13 Sra. Aurèlia Sandalia Ojalvo Cozar
14 Sr. Ángel Martín Ordoño
15 Sr. Juan Carlos López Aguilera
16 Sr. Juan Carlos González García
17 Sra. Carmen María Torres Costa
18 Sr. José Miguel Vázquez Hernández

Llista del PRE-IR per Barcelona

1 Ramiro Manuel Gil Morel
2 Laura García Alvarez
3 Juan José Martínez Embid
4 Gabriel Salguero Lafuente
5 Laura Fernandez Azuaga
6 Ramiro Alvarez Hernandez
7 Ana Rosa Gonzalez Hazas
8 Esteban Fité Nicasio
9 Alba Maria Gonzalez Hazas
10 Xavier Casado de Andres
11 Martina Gil Morel
12 Raul Zafra Ibañez
13 Ana Mª Perez Aguilar
14 Oscar Garcia Teira
15 Maria Isabel Ruiz Minguez
16 José Antonio Fernández Jiménez
17 Laura Martínez Roldán
18 Jesús Antonio Sanchez Tenedor
19 Luciana Raquel Peral Gómez
20 Antonio Español Becerra
21 Sara Moreno Morales
22 Pedro Guerrero Fernández
23 Jose Luis González Villagrasa
24 Maria Esther Peral Gómez
25 Manuel Alvarez Hernandez
26 Patricia Álvarez Gutiérrez
27 Jorge Casamitjana Torrentbó
28 Nuria Termes Rodero
29 Jordi Palau Terradas
30 Fernando Martinez Paz
31 Mª Nieves Gutierrez Martin
32 Victor Manuel Martinez Fimia
33 José Antonio Sierra Grande
34 Eduarda Fimia Garcia
35 Sergio García de la Roja
36 Inocencia Garcia Fimia
37 Carlos Valverde Cáceres
38 Rafael Deza Jimenez
39 Julián Palomo Moya
40 Elisabeth Martinez Fimia
41 Antonio Terrasa Oliver
42 Joaquina Vaello Alvarez
43 Isaac Martinez Mahia
44 Ana Terrasa Fimia
45 Helios Gayá Pérez
46 Ana Castro Jimenez
47 Javier Lopez Aceña
48 Isabel Galindo Cuadrado
49 Gerardo Martínez Lopez
50 Ismael Fernández García
51 Daniel Vazquez Gomez
52 Ainhoa Arana Bernal
53 Rafael Rueda Merino
54 Maria González Pérez
55 Sergio Aliagas Martínez
56 Jordi Riera Farré
57 Oscar Romero del Molino
58 Paula Perez Gil
59 David González Martínez
60 Jessica Sheila Bau Hipolito
61 Roger Ribera Font
62 José Miranda Nieto
63 Ana Mª Albi Palomeras
64 Roberto González Hazas
65 Teresa Gomez Garcia
66 Daniel Domingo Bueno
67 Javier Morales Prieto
68 Pilar Lafuente Ruiz
69 Agustin Novillo Lafuente
70 Genís Garcia Torrente
71 Olga Gomez Garcia
72 Antonio Gomez Garrido
73 Joaquina Alvarez Ruíz
74 Marco Bertolio Alvarez
75 Sonia Pópulo Morais
76 Pilar Moreno Martinez
77 Jose Maria Marrupe Pey
78 Mª Pilar Salguero Lafuente
79 Jose Antonio Cordero Mateos
80 Lorena Salguero Lafuente
81 Núria Hervàs Mayorga
82 Aleix Ruiz Falqués
83 Irene Rodriguez Salguero
84 Luis Fernando Vargas Hincapié
85 David Urgelés Grau

Llista del PRE-IR per Girona

1 Sr. Enric Cardona García
2 Sra. Ares Sitjes Marsol
3 Sr. Francesc Parés Fabrellas
4 Sra. Nyama Sillah Jallow
5 Sr. Franc Coromina Bosch
6 Sra. Natàlia Ricart Geli
7 Sra. Cristina Puig Niubó
8 Sr. David Sitjes Marsol
9 Sr. Eduard Carrillo Esquinas
10 Sra. Sofía Salinas Recasens
11 Sra. Mireia Bonmatí Caulas
12 Sra. Marta Sousa Fernández
13 Sr. Javier Carrasco López
14 Sra. Natàlia Maldonado Marcos
15 Sr. Joaquim Sitjes Santiago
16 Sra. Leocadia Santiago Viñolas
17 Sr. José Sitjes Simón

La candidatura del Partit Republicà d'Esquerra a les eleccions del 28 de novembre

2010-11-02T11:47:00.000+01:00

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del

Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR)

www.ir-pre.es

El PRE de Girona confirma la seva candidatura

2010-11-01T09:00:00.002+01:00

Ens plau anunciar a totes i tots els simpatitzants i votants del nostre partit que el PRE estarà present a les eleccions catalanes d'aquest any. Així doncs, s'ha presentat candidatura provincial a Girona, a més de a Barcelona i Tarragona.

A partir del dia 12 de novembre estem oficialment en campanya electoral, i així se n'han fet eco els mitjans de comunicació. No en va s'ha publicat la següent notícia a La Vanguàrdia, a on es parla del rècord històric de partits que es presenten a les eleccions i les diverses opcions que se'n deriven per a la ciutadania.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20101028/54060891881/mas-de-treinta-partidos-se-presentan-para-el-28-n-record-historico-en-catalunya.html

Així mateix, la pròpia Generalitat ja ha anunciat totes les candidatures existents, entre les quals es troba el PRE.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=54327&idioma=0

(veure el PDF)

Lluny del què molta gent pensa, aquesta nova gran pluralitat de partits a Catalunya no és negativa. Una opinió popular que es pot sentir a peu de carrer és que cada vegada estem més dividits, i que no arribarem enlloc amb tants de partits, i que el què s'ha d'aconseguir és unir a la ciutadania per a lluitar per les nostres reivindicacions. En part pot dir-se que és veritat, però pluralitat no vol dir divisió (per molt que alguns insisteixin en veure-ho així). El fet que existeixin tantes opcions on escollir és un símbol de què la societat catalana s'ha mobilitzat, i què està renaixent una cultura política que ens fa entendre que realment poden canviar-se les coses si es porta endavant la formació política adequada.

Des del PRE de Girona, i per a tot Catalunya, convidem a la ciutadania a exercir el dret al vot. No ocupa molt de temps, i el simple fet de votar a un partit minoritari no és llençar el vot a les escombreries: tot vot que no vagi als partits majoritaris, els perjudica, mentres que el no-votar beneficia a les formacions majoritàries (l'absència de vots ajusta més els percentatges, donant més representació a les agrupacions de sempre).

És per això que el PRE, com a partit minoritari i sense representació parlamentària, vol fer-se un eco dins la política catalana, presentant seriosament i sense dobles jocs ni insinuacions un programa català federalista, laic i d'esquerres de veritat. En el federalisme està la resposta als problemes de Catalunya, i més que mai ara necessitem una societat laica, desvinculada dels extremismes religiosos i de la dominació sociològica que estableixen, sigui la religió que sigui.

Existeix també l'opinió entre la ciutadania de que tot partit minoritari pot permetre's esgrimir un discurs per "canviar el món", però que en el moment en què aconsegueixen representació, els partits petits (ara convertits en grans) s'acomoden i entren dins del joc ja imposat. Des del PRE volem anunciar, encara que sembli tòpic i recurrent, que no és el nostre cas. La prova està en què el PRE ja va tenir l'oportunitat d'obtenir una representació parlamentària considerable en un moment delicat, i no va patir cap mena de canvi en el seu discurs ni en les seves reivindicacions. I així continua sent, 75 anys després, amb propostes renovades i adaptades als nous temps, però que el nivell de representació parlamentària no altera.

Federalisme és autogovern. Federalisme és democràcia. Federalisme és Catalunya.

Per un govern com cal, Catalunya Federal.

Enric Cardona Garcia
PRE-IR GIRONA

El PRE fa pinya! Donem suport a la candidatura dels Castells a la UNESCO

2010-10-29T18:55:00.000+02:00

El Partit Republicà d'Esquerra dóna suport a la candidatura dels castells per a ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per la seva singularitat, pel seu alt valor cultural, per ser exemple viu de treball en equip per un mateix objectiu, i per ser una forma inigualable per transmetre valors que es condensen en el lema "Força, Equilibri, Valor i Seny".

Els castells són una gran activitat col.lectiva, capaços d'involucrar a centenars de persones, unint en la participació des dels nens als més grans, constituint així un grup intergeneracional cohesionat en una mateixa tasca, sense cap distinció tampoc per sexe o condició social, pel que els castells són capaços d'atraure persones molt diverses, constituint així les colles castelleres un exemple de convivència entre grups socials.

El PRE, com a partit català que a més compta amb castellers entre la seva militància, no pot sinó unir-se a fer pinya amb totes les altres associacions, col.lectius, colles castelleres i organitzacions de tot tipus que donen suport a aquesta candidatura per promocionar-la i ajudar en l'objectiu de ser proclamada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El PRE fa pinya! Donem suport a la candidatura dels Castells a la UNESCO

2010-10-29T11:20:00.000+02:00

El PRE es felicita de la creació de l'Ateneu Republicà de Tarragona

2010-10-27T19:06:00.000+02:00

Des del Partit Republicà d'Esquerra volem felicitar a tots els impulsors de l'Ateneu Republicà de Tarragona, associació cultural recentment constituïda per promoure els valors del republicanisme, així com acollir activitats culturals i xerrades sobre temes de tot tipus a la ciutat de Tarragona.

L'ART és una associació, sorgida per iniciativa de la societat civil, per al coneixement i el debat polític i científic que no està adscrita a cap partit i corrent polític més enllà de la reivindicació del republicanisme com un valor cívic de posar en alça. En el Partit Republicà d'Esquerra ens alegrem de l'aparició d'un espai com aquest a Tarragona, el qual tots els que es consideren republicans poden tenir com a punt de trobada.

L'Ateneu Republicà de Tarragona té la seva seu al carrer Fortuny, n º 23, a l'edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, i animem a totes aquelles persones que es consideren republicanes a participar-hi.

Aquest dijous, l'Ateneu Republicà de Catalunya organitza la xerrada "Els origens de l'republicanisme a Tarragona" a càrrec del Catedràtic d'Història Josep Sánchez Cervelló.

Lloc: Ateneu Republicà de Tarragona, Carrer Fortuny núm. 23, 1 de Tarragona (A la Cooperativa Obrera Tarraconense)
Data: dijous 28 octubre 2010
Hora: 19:30 h

La generació frustrada

2010-10-05T10:52:00.002+02:00

En els últims temps, hem viscut l'arribada de la Televisió Digital Terrestre, així com la generalització en l'ús de mitjans de xarxes socials com Facebook, Youtube, Twitter, etc... Aquesta onejada de noves formes de personalització de l’informació que rebem ha permès l'accès al públic de masses de moltes veus, ja sigui de persones o de mitjans minoritaris, que fins ara només podien donar-se a conèixer en cercles reduïts o amb moltes més limitacions.

En aquest context, també han agafat força en els últims anys alguns mitjans de comunicació, fins fa poc desconeguts per a la gran majoria de la població, alguns dels quals es trobem profundament vinculats (tot i que de manera ideològicament molt difusa) amb la dreta espanyola més conservadora. Així, Intereconomia, Radio.es o Libertad Digital s'han pogut fer un forat entre el públic, i cada vegada més han elevat la seva veu intentant fer arribar el seu missatge a la població.

Realment, és bastant inaudit a la història recent l'aparició d'uns mitjans de comunicació així, i la sociologia que hi ha al seu darrera pot merèixer un estudi apart. Realment, és difícil d'ubicar en algun lloc en concret. Es pot resumir (i és una opinió compartida per la majoria de la població) amb què són mitjans de comunicació al servei de la dreta espanyola, encarnada en el Partido Popular, i què representen a "l'Espanya blava", que ha alimentat la profunda divisió peninsular en dos bàndols irreconciliables (tot i repetir constantment que és l'altre bàndol qui ho fa).

Tot i què aquesta vinculació sembla evident i senzilla, no acaba de ser tan evident quan s'analitza la seva manera de comunicar-se. Certament, pot portar a confusió, ja que és poc habitual veure que una cadena conservadora dediqui gran part de la seva parrilla als debats polítics (tot i no existir cap debat en ser tots els tertulians de la mateixa ideologia), i tampoc queda gaire clar veure a la classe conservadora fent servir expressions i insults propis d'adolescents exaltats, així com reafirmant-se com a "rebels", resistents contra el sistema imposat.

És complicat d'entendre aquesta paradoxa, però les circumstàncies del nostre voltant no ajuden a entendre en gran part. En un primer lloc, s'haurien d'analitzar qui són els principals potenciadors de tot aquest moviment de "conservadors rebels". Una vegada es veuen els noms i cognoms de tots aquells tertulians habituals i presentadors de programes, veiem aparèixer noms que són ben coneguts, com César Vidal o Pio Moa. Així doncs, veiem que els pseudointel·lectuals que llencen les seves consignes a l'aire pertanyen a tota aquella generació de revisionistes, que no podent acceptar la realitat que s'ha imposat sobre la historiografia i sociologia franquista (la qual ha caigut pel seu propi pes), han decidit criticar, falsear i desprestigiar amb força l'època republicana i totes les seves conquestes, esgrimint arguments sense fonament i estudis historiogràfics sense rigor científic i amb metodologies molt dubtoses, fent servir fonts falses o tergiversades.

Així, veiem com hi ha una generació que devora totes les consignes llençades per aquests pseudo-intel·lectuals com si fos fruita madura. Partint sempre de la conclusió, buscant només proves que la corroborin (siguin veritables o no, tot i que majoritàriament es dona la segona opció), aquestes investigacions s'assimilen de manera acrítica, considerant la seva autenticitat indubtable pel simple fet de ser diferents de la opinió "establerta". D'aquesta forma, veiem com s'ha girat la truita, i com ara els què lluiten contra la veritat "establerta" i que són uns rebels "incompresos" són tots aquells que abans es reafirmaven per mitjà de dictadures sanguinàries o de règims ultra-conservadors de democràcia limitada o directament nul·la.

Per tal d'explicar aquesta anomalia, hauriem d'analitzar per què tota aquesta gent ha necessitat el sorgiment d'aquesta "història ficció" i de crítica indiscriminada i irracional contra tota obra de qualsevol govern que no pertanyi a l'època de Jose Maria Aznar. Certament, entendre aquesta època és clau per tal d'entendre tota aquesta generació. La política és un ingredient clau, amb la "modèlica" Transició idealitzada fins el màxim, veient-se com a intocable i sacrosanta, tot i en el passat haver sigut rebutjada per tots aquells dels quals en són hereus (queden per la memòria col·lectiva els articles de finals dels 70 d’un jove Aznar posant a la picota a la Constitució Espanyola del 78).

Així, el llarg mandat del PSOE dels 80 i 90, amb els seus repetits errors que van portar al seu propi esfonsament, és vista com una època "fosca" a on es trobaven silenciats, equiparant-la a una dictadura, veient-ho com el seu propi símil del franquisme. El fet és que la caiguda de la falsa esquerra del PSOE va ser per esfonsament i no per derrota, ja que les el·leccions del 96 van ser perdudes pel PSOE, no guanyades pel PP. Tot i això, aquest moment és considerat per tota aquesta generació com una "victòria", equiparable a la victòria dels franquistes de 1939.

Així, l'experiència de poder del PP es va caracteritzar per una "xuleria" i despreci generalitzat a l'oposició, veient-se legitimadíssims pel fet d'haver "guanyat" unes el·leccions.

Tot i això, les coses cauen pel seu propi pes, i vam veure com aquest règim de sobèrbia i prepotència va derrumbar-se de manera dramàtica després dels atemptats de l'11-M. Així, el PP ha tornat al mateix paper que va tenir durant gran part dels 80 i dels 90, la d'una oposició irracionalment crítica, obsessionada amb l'arribada al poder. La diferència entre l'actual i l'anterior és una forta frustració, un complexe d'inferioritat sense intencions d'autocrítica.

Així, veiem com tots aquest nous "rebels" poden ser anomenats "La generació frustrada". Una generació que necessita alimentar la seva autoestima perduda amb tota aquesta informació parcial i, malauradament, en molts casos falsa. Així veiem com a la majoria de països, fets semblants a l'11-M han creat una fraternitat estatal, una "reunió darrera de la bandera", i aquí ens ha portat cap a una major divisió, cap a un revisionisme grotesc dels fets que busca la culpabilitat del centre-esquerra i el nacionalisme perifèric per mitjà d'esgarrifoses teories conspiratòries, pròpies de la ment d'un psicòpata incapaç de articular un sentit crític del món més enllà de la seva conveniència, sense autocrítica de cap mena davant les seves própies errades, que sempre són culpa d’altres.

"La generació frustrada" s'obre pas en els mitjans de comunicació. El llenguatge adolescent, la premeditada condescendència paternalista davant la gent que no pensa com ells, la sobèrbia, la manipulació informativa i les falsedats historiogràfiques són ingredients d'un enorme pastís impossible de digerir. I el més complicat és que aquesta generació està convençuda efectivament de ser una generació rebel, gairebé anti-sistema, que lluita per la veritat i que considera el govern pro-liberal del PSOE com una dictadura estalinista. Tot el què no sigui la seva pròpia informació acrítica és mentida, i tot és culpa del govern socialista i dels seus tractes amb els partits nacionalistes i la omnipresent ETA. I, no oblidem tampoc, que el futbol és vist com a molt important, vinculant-ho directament amb la política i considerant moltes vegades el Real Madrid com al seu buque insígnia, fent una barreja entre esport i política pròpia de joves sense cultura democràtica.

La pregunta ara estarà en com evolucionaran aquest "adolescents pòstums": si ens trobem amb una anomalia temporal, o si són tota una nova generació, fet que ens portaria cap a temps realment foscos, amb una societat moguda per populismes demagogs i per un intelectualisme fals recolzat en una cultura absent.

Enric Cardona García

PRE-IR GIRONA

La generació frustrada

2010-10-05T10:42:00.000+02:00

Així, l'experiència de poder del PP es va caracteritzar per una "xuleria" i despreci generalitzat a l'oposició, veient-se legitimadíssims pel fet d'haver "guanyat" unes el·leccions.

Enric Cardona García

Partit Republicà d'Esquerra

El PRE dóna suport a la vaga general del 29 de setembre

2010-09-26T16:58:00.000+02:00

Des del PRE volem donar el nostre suport a la vaga general convocada pels sindicats per al proper dia 29 de setembre contra la política neoliberal que aquesta practicant el govern del PSOE, absolutament lesiva per als drets dels treballadors.

PRE-IR Tarragona

Estem cansats!

2010-09-13T19:48:00.000+02:00

Imagineu que cada matí, a l'ascensor i des de fa 20 anys, es troba amb el seu veí i li explica una i altra vegada la mateixa història. No canvia res: el mateix argument, els mateixos protagonistes, el mateix desenllaç ... el veí només canvia alguns detalls perquè sempre ha considerat que vostè és una mica tonto, i surt de l'ascensor convençut que vostè ha tornat a creure en la seva història inèdita.

Un cop al carrer, es troba amb el botiguer de la cantonada. També li explica des de fa molts anys el mateix conte. Li explica com si fos la primera vegada que ho diu, adulant-li com si fos el seu client preferit, i intentant convèncer-lo que un cop acabada la seva jornada laboral, passi a comprar per la seva botiga (per descomptat, la millor del barri).

A la seva oficina la cap el rep dia rere dia amb la mateixa cançó, i parlen dels mateixos temes de sempre. Ella s'esforça a explicar-li tot com si fos la primera vegada que ho fa, i vostè pensa: m'està prenent el pèl, o realment no sap que m’està explicant el mateix des de fa 10 anys?

Segurament, davant d'una situació així vostè acabaria angoixat, cansat, esgotat, estaria fart de sentir sempre les mateixes veus que li expliquen el mateix una i altra vegada; els temps passen, la societat canvia, i ells segueixen estancats en el passat, i sense complir res del que prometen en les seves històries. Si fos així la seva vida seria monòtona, trista, avorrida, i no el portaria enlloc, condemnat a repetir una i altra vegada el mateix trajecte i la mateixa rutina d'històries incomplertes.

Vostè reflecteix a la societat catalana, el seu veí, el seu botiguer i el seu cap, als partits polítics catalans.

Les eleccions catalanes del proper 28 de novembre han de suposar un punt d'inflexió en la vida política del nostre país. La societat està cansada del sistema de partits tradicional; cansada de les mateixes cares, els mateixos projectes, la mateixa falta d'idees que no solucionen els problemes de la vida diària, i dels polítics que no són capaços d'adaptar-se als canvis de la societat. La línia, cada vegada més difusa, que uneix els polítics amb els ciutadans està a punt de trencar-se, si és que per alguns costats no està trencada ja. Hi ha un tedi generalitzat, una neguit amb la classe política, un distanciament amb les administracions públiques que suposen un greu perill per al sistema democràtic. I quan a aquesta llunyania se li uneixen els casos, cada vegada més abundants, de corrupció política, l'afartament dels ciutadans arriba fins al punt que les conseqüències per a la democràcia poden arribar a ser nefastes.

Quan els polítics no representen als ciutadans, sorgeixen dos problemes: l'abstencionisme i l'aparició de partits populistes de dretes que aglutinen el vot dels desencantats a base de promeses demagògiques, falses i exemptes de qualsevol tipus d'ètica.

Des dels partits minoritaris, menyspreats per la classe política, ocultats per la premsa i desconeguts per la major part de la població (com a conseqüència directa dels dos primers fets), hem de lluitar, amb els escassos mecanismes que tenim al nostre abast, per fer sentir la nostra veu i clamar a viva veu que encara hi ha ciutadans amb ideals autèntics que s'uneixen amb l'únic afany de construir una societat millor, persones desvinculades de la manca d'honestedat pública, que encara s’estremeixen davant les injustícies i davant la manca de pudor d'alguns aprofitats que dediquen la seva vida a lucrar-se a costa dels altres.

El Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR) constitueix un partit minoritari, tot i que té una forta trajectòria política, de govern i de defensa dels valors democràtics de la societat que no ha devaluat els seus ideals ni el seu projecte amb el pas del temps.

És necessari aconseguir una forma honesta de fer política, proclamar una República lliure de les mentides i les hipoteques d'una transició robada, on la paraula democràcia es demostri mitjançant la participació política activa de la ciutadania.

Ha arribat l'hora de superar els partits tradicionals. Ha arribat el moment d’asseure a l'hemicicle a persones diferents als de sempre, només així s'acabarà amb la mateixa cançó, la mateixa història de tantes vegades, amb les excuses, incompliments i falsedats que porten als finals ja previstos. Ha arribat l'hora de dir-li al seu veí, al seu botiguer i al seu cap que no és tonto, només educat, però que tot té un límit i que ja està cansat d'escoltar sempre el mateix: que vostè té uns projectes, unes idees, una dignitat i que es mereix un respecte que no estan tenint. Ha arribat l'hora que vostè iniciï un canvi, i aquest canvi és el que representa el Partit Republicà d'Esquerra.

Laura Martínez

Feliç 11 de setembre

2010-09-10T16:17:00.000+02:00

Feliç 11 de setembre

2010-09-10T16:08:00.000+02:00

TV3: negació del debat sobre la monarquia i exaltació del rei

2010-09-02T16:54:00.001+02:00

La televisió pública de Catalunya emetrà la nit del dilluns 30 d'agost al Canal33 el documental de tall propagandístic "La forja d'un líder - Joan Carles I", només uns mesos després de rebutjar emetre un altre documental que proposava obrir un debat en voltant de quina ha de ser la forma de govern de l'estat, entre un sistema monàrquic i un republicà, al·legant qüestionables aspectes tècnics que menyspreaven la professionalitat de l'equip creador del documental.

Des del PRE denunciem que la televisió pública catalana pren partit per silenciar la discussió, realitzant aquesta lloança complaent de la monarquia, sense contrapunt ni sentit crític, en comptes de fomentar un debat políticament sa i necessari sobre la direcció de l'estat ostentada per un rei , en el qual es pugui tractar sense complexos sobre l'alternativa republicana com una possibilitat que està a l'abast de la voluntat de la societat.

Expressem que la direcció de TV3 ha de reflexionar sobre si amb aquestes decisions sobre les seves emissions està prenent una direcció que la porti a ser la televisió que Catalunya es mereix o si més aviat s'està deixant arrossegar pels polítics que la puguin portar a ser un instrument propagandístic del règim en mans del partit de torn. L'opció de debatre sobre república o rei és una cosa que hauria de ser possible en el si d'una televisió pública madura i que fa gala de la qualitat de les seves emissions.

Luis Iglesias Pérez

Partit Republicà d’Esquerra – Izquierda Republicana

TV3: negació del debat sobre la monarquia i exaltació del rei

2010-08-30T14:53:00.000+02:00

La televisió pública de Catalunya emetrà la nit del dilluns 30 d'agost al Canal33 el documental de tall propagandístic "La forja d'un líder - Juan Carlos I", només uns mesos després de rebutjar emetre un altre documental que proposava obrir un debat en voltant de quina ha de ser la forma de govern de l'estat, entre un sistema monàrquic i un republicà, al·legant qüestionables aspectes tècnics que menyspreaven la professionalitat de l'equip creador del documental.

Des del Partit Republicà d'Esquerra denunciem que la televisió pública catalana pren partit per silenciar la discussió, realitzant aquesta lloança complaent de la monarquia, sense contrapunt ni sentit crític, en comptes de fomentar un debat políticament sa i necessari sobre la direcció de l'estat ostentada per un rei , en el qual es pugui tractar sense complexos sobre l'alternativa republicana com una possibilitat que està a l'abast de la voluntat de la societat.

Luis Iglesias Pérez

Partit Republicà d’Esquerra – Izquierda Republicana