En memòria de Macrino Suárez

Macrino Suárez, últim ministre d'economia del govern republicà a l'exili, ha mort al seu domicili a Oviedo. Doctor en ciències econòmiques per la universitat de París, va exercir en el seu càrreg simbòlic des de 1971 fins a 1977, a França.

Des del PRE-IR expressem el nostre condol per Macrino Suárez, gran company republicà, i honrem la seva memòria lluitant un dia més per la III República Federal.

http://ecodiario.eleconomista.es/politica/noticias/3969298/05/12/fallece-macrino-suarez-mendez-ministro-de-economia-del-ultimo-gobierno-republicano-en-el-exilio.html

http://politica.elpais.com/politica/2012/05/17/actualidad/1337207760_339760.html

http://www.20minutos.es/noticia/1450539/0/

http://www.noticiasdenavarra.com/2012/05/16/sociedad/estado/fallece-macrino-suarez-ultimo-ministro-del-gobierno-republicano-en-el-exilio

 

 

El PRE convoca a mobilitzar-se el 12 de maig

El Partit Republicà d'Esquerra recolza les mobilitzacions previstes per a aquest dissabte dia 12 de maig, en raó del primer aniversari del moviment 15-M com a canal de mostra de la indignació i com a protesta per la política duta a terme pels governs de Catalunya, Espanya i la UE. Des del PRE convoquem a la ciutadania a sortir al carrer i donem suport als punts següents exigits per la manifestació:

1. Ni un euro més per rescatar els bancs. Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi.

2. Educació, sanitat i serveis públics gratuits i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics.

3. Repartiment just del treball i la riquesa, no a la precarització laboral. No a la jubilació als 67 anys i retirada de la Reforma Laboral. Valoració del treball reproductiu, domèstic i de cures.

4. Dret garantit a l’accés a l’habitatge digne. Dació en pagament retroactiva. Parc públic d’habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives d’habitatge.

5. Reforma fiscal que permeti redistribuir de forma justa la riquesa que produïm entre totes i tots. Renda Bàsica universal a totes les persones.

Ara bé, creiem també que les demandes que hem d'exigir han d'anar més enllà de simples propostes aïllades com les que defensa el moviment 15-M i exigir un canvi de règim polític i de sistema econòmic. El 15-M no té en compte les lluites històriques per la memòria històrica ni diu una sola paraula de la monarquia. Tampoc dóna suport als partis polítics alternatius que, com el nostre, venim lluitant per aquestes idees des de fa anys. A més a més, seria ingenu pensar que l'actual classe política i els partits del sistema duran a terme aquestes demandes, i per això el PRE creu que cal canalitzar la indignació i concretar un horitzó de canvi polític: La República.

La ciutadania cada cop té més clar l'esgotament de l'actual règim monàrquic i del sistema capitalista i la resposta no pot ser altra al nostre país que la República. Totes les nostres reivindicacions han d'anar, doncs, encaminades a exigir la III República, de caire laic i federal, l'únic mitjà que garantirà un canvi prou substancial que porti una democràcia de qualitat.

Per això, animem a tothom a participar amb nosaltres a les manifestacions del 12-M amb la bandera tricolor i reivindicant amb pancartes i eslògans la III República.

Partit Republicà d'Esquerra

Llums i ombres del Borbó: L’home que va matar el seu germà

Una de les poques (però que molt poques) fotos on podem veure al rei Joan Carles, al seu pare, Juan de Borbón, i al germà petit, Alfonso. És extreta d’unes vacances dels Borbón a València. Al centre de la foto, el noi alt, ros i espigat és el rei Joan Carles, mentre que al seu costat hi ha el seu germà petit Alfonso. A l’altra banda de la barca, trobem en Don Juan observant els seus dos fills. La foto és de 1955. Un any desprès, Joan Carles matarà al seu germà.

La setmana santa de 1956 va tindre lloc una desgràcia sense precedents a la residència de Joan de Borbó, fill d’Alfons XIII i exiliat a Estoril, Portugal, per les seves diferències amb el caudillo Francisco Franco.

Don Juan de Borbón tenia dos fills, el gran es diu Juan Carlos (actual rei d’Espanya) i el petit es deia Alfonso. Juan de Borbón no s’acabava d’entendre amb el seu fill gran, Joan Carles. En Joan Carles era una “joia”: Impulsiu, malcarat, poc treballador i un faldiller incorregible.

Amb només 15 anys, l’any 1953, en Joan Carles va tindre una filla il·legítima amb una comtessa italiana, Olghina de Robiland. La filla encara viu avui en dia, es diu Paola de Robiland, amb residència a París. La seva discreció està garantida per l’inmensa fortuna que el seu pare biològic, Juan Carlos I, ha invertit en el benestar de la seva filla. No busqueu fotos d’aquesta senyora. No n’hi ha, ja que el seu pare i la seva mare han sapigut preservar la seva identitat.

Tornem al any 1956. Un Joan Carles que ja és pare i major d’edat (ja comptava amb 18 anys) es troba jugant plàcidament una tarda amb el seu germà Alfonso, de 14 anys d’edat, al despatx de la residència d’Estoril on des de l’exili, el seu pare Juan de Borbón es trobava “luchando por implantar la democracia en España aún a pesar de renunciar al trono de España”.

De sobte, a la noble residència portuguesa s’escolta un tret. Al arribar al despatx, Juan de Borbón es troba davant una escena dantesca, que cap pare hauria de veure mai sigui quin sigui l’estatus de la seva família. En Alfonso jeia mort a terra, amb un tret entre cella i cella.

L’anàlisi forense parla d’un tret fet a una distància inferior a 40 centímetres, cosa que desacredita la versió oficial de que tot va ser una accident. En Joan Carles s’estava formant a l’acadèmia militar de Sandhurst i Saragossa com a protegit del caudillo de España por la gracia de Dios. Per tant, en Joan Carles ja estava habituat a manipular les armes de foc.

Anem a preguntar-nos per què en Joan Carles voldria matar el seu germà petit ja que d’entrada, ell era el fill gran i per tant, l’hereu de la corona espanyola al exili.

Quines causes feien que en Joan Carles estigués gelós del seu germà Alfonso? Podem enumerar-ne un parell:

1. L'Alfonso era el fill favorit de Don Juan. Era més ràpid, més llest i no tenía cap problema de comunicació amb el seu pare. A més, la seva relació afectuosa entre Alfonso i el seu pare era més fluïda que no pas la d’en Juan Carlos.
    
2. Com a protegit de Franco, en Juan Carlos s’estava educant a Espanya sota la tutela del general Franco, mentre que al seu pare no li era permesa l’entrada al estat espanyol. Aquest distanciament entre pare i fill fou decisiu per generar un sentiment d’odi i revenja per part del jove Juan Carlos.

No cal ni esmentar que mai hi ha hagut cap investigació oficial per depurar responsabilitats, i que aquest és un tema tabú dintre de la casa reial. Molt poca gent s’ha atrevit a insinuar que la versió oficial de l'accident pugui haver estat manipulada o falsejada per no perjudicar al primogènit de la casa Borbònica.

Però aquí no acaba l’obra i miracles del meravellós monarca espanyol, el campechano. Des de la seva investidura com a successor de Franco (escollit pel Caudillo i no pel poble espanyol) l’any 1975 i fins sis anys desprès, l’any 1981, el rei d’Espanya obté un 5% de comissió en l’entrada de cada barril de petroli en cru que entra a Espanya. Un regal dels monarques saudites, grans amics del rei.

Un altre escàndol va ocórrer l’any 1992 quan gairebé hi ha abdicació en la figura del seu fill Felip. La causa era que el rei havia desaparegut sense deixar rastre. Tot el ministeri del interior buscant-lo, la policia nacional, la Guardia civil, el CESID…en aquell moment es temia per la vida del monarca i s’especulava amb la possibilitat que l’hagués segrestat ETA o els GRAPO, quan en la realitat, el rei s’havia escapat a Suïssa amb la seva principal amant durant més de divuit anys, Marta Gayà, una catalana que el rei va conèixer a Mallorca. Com a resultat de tot això, el rei va expulsar a Sabino Fernández (el majordom reial), qui amb la reina Sofía havia plantejat la possible abdicació del monarca.

Per últim, val la pena destacar l’amistat del rei amb Javier de la Rosa i Mario Conde, amb qui el rei d’Espanya va participar en diversos negocis fraudulents i els va proporcionar informació confidencial. Un altre dia parlarem del 23 F i veurem el paper del rei, tot i que ja us avanço que el nostre estimat monarca estava jugant a pàdel el dia que Tejero va ocupar el congrés per la força.

Feliç 1r de Maig a totes les treballadores i treballadors

CONTRA EL DESMANTELLAMENT DE LA SANITAT I LA EDUCACIÓ PÚBLIQUES, CONTRA L'EXPOLI ALS TREBALLADORS

Des del començament de l'actual govern de CiU a Catalunya, i del Partit Popular a tot l'Estat, han sigut molt clares les mostres de què es pretenia portar endavant una campanya de supressió dels drets dels treballadors (assolits després de llargues i cruentes lluites), de desmantellament de la societat del benestar (que a Espanya, i Catalunya no n'ha sigut excepció, sempre ha estat molt limitada) per a imposar un nou ordre social i econòmic que enforteixi encara més la explotació de la major part de la població en benefici d'una minoria, justament la què ara ostenta el poder, tant a la Generalitat com a la Moncloa, i sempre sota una culpabilització monòtona i gratuïta de la gestió del govern anterior, al·legant no haver-hi cap altra sortida ni cap més remei.

Les vergonyoses i indignants lleis que s'han anat aprovant, com la mateixa reforma constitucional, apunten totes cap a una mateixa direcció: assegurar el poder d'una oligarquia dominant, ja sense fre i sense disimular, i fer retrocedir la societat cap a etapes que es creien superades ja fa molts anys. La corrupció s'ha generalitzat sense que l'Estat faci res per a contenir-la (tant en aquest govern com a l'anterior), convertint l'acció de govern en un saqueig envers el poble per als beneficis dels qui, precisament, ens han portat cap a la crisi actual, i pretenen donar-nos lliçons sobre com sol·lucionar el problema que ells han creat.

No ha faltat a aquesta fira de les vanitats el toc esperpèntic de la institució monàrquica, sempre tan procliu a fer-nos sentir als ciutadans encara més avergonyits i humiliats. Mentres alguns dels membres de la "família regnant" es troben imputats per delictes que poden portar cap a penes de pressó, el seu cap visible, el Cap de l'Estat, dedica el seu temps a caçar paquiderms, sense que la seva condició de president d'una associació protectora d'animals el fes avergonyir-s'hi, i sense que la ciutadania, que és la que paga el seu sou, tinguéssin ni control ni coneixement de la seva absència del país, ni, pel que sembla, tampoc el propi Govern, que exprimeix als ciutadans per a que el Rei pugui dilapidar al·legrement els diners que paguem amb els nostres impostos.

En aquest 1r de Maig, les treballadores i els treballadors hem de ser més conscients que mai de què el nostre futur es troba en joc, i també el de les properes generacions. Som nosaltres qui hem de parar (i podem fer-ho) la ruina que ens ve a sobre. Com bé ha dit el propi Rajoy, "... esto no es más que el principio, y lo peor está aún por llegar". Volen possar la educació al servei dels empresaris, i no al del conjunt de la població. Volen desmantellar la sanitat pública, i així empobrir-nos cada vegada més.

TREBALLADORES I TREBALLADORS, ES TROBA A LES NOSTRES MANS MANTENIR ELS NOSTRES DRETS!!! LLUITEM-HI!!!!

Enric Cardona Garcia
PRE-IR Girona

Adaptat a partir del manifest de Izquierda Republicana en el Dia Internacional dels Treballadors.

Quatre ferits en un desnonament a Salt

Unes seixanta persones han intentat avui impedir el desnonament d'una família de Salt amb dues criatures petites del carrer Grup Sant Jaume I. Tot i la resistència pacífica que han ofert -s'han apinyat tots a l'entrada de l'edifici, agents de Mossos s'han obert pas retirant-los un a un cap a les dotze del migdia. S'han viscut moments de molta tensió davant desenes de persones que miraven què passava davant la forta presència policial -set furgons-. El balanç ha estat de quatre ferits, segons la Plataforma d'Afectats que és qui ha fet la convocatòria. El matrimoni i els fills han marxat de casa i, segons han dit, no tenen a on anar. L'Ajuntament assegura que s'ha fet tot el possible per evitar-ho.

FONT: DIARI DE GIRONA

Des del PRE-IR de Girona mostrem la nostra total repulsa cap als fets esdevinguts a Salt durant la Diada de Sant Jordi, i donem el nostre total suport cap a la família desnonada, així com envers a la feina de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

I així mateix, condemnem tota mena d'abusos exercits per les forces de l'ordre públic envers la ciutadania per tal de guarir els "drets" econòmics d'una banca despòtica, que guarint-se darrera d'un contracte econòmic vulneren drets humans i constitucionals tan elementals com és el dret a l'habitatge.

Perquè no podem continuar tolerant aquesta plaga de desnonaments, que no ha fet més que començar. Perquè ja ens van advertir que el pitjor de la crisi encara estava per arribar, ja que les famílies que van patir primer després del "Crack del 2008" començarien a perdre la seva vivenda a partir del 2012. I el 2013 no augura ser un any millor a menys que fem alguna cosa per a aturar aquesta xarxa d'accions de "terrorisme d'Estat" envers la ciutadania catalana, encapçalades pel Departament de l'interior del conseller Felip Puig. Amb la brutalitat policial, tolerància 0.

I així mateix, recordem a les companys i companys que treballen com a agents de policia, sigui en el cos dels Mossos d'Esquadra o el què sigui, que ells mateixos també són víctimes de la situació actual, igual que la resta de la ciutadania, i que permetent actes com aquests (tant exercint-los com disculpant a qui els exerceixen) només s'estan fent mal a ells mateixos.

Perquè cap acte com aquest ha de quedar impune, o sense resposta, cridem una vegada més a la resposta ciutadana envers la repressió del govern. Perquè els nostres drets no han de ser trepitjats.

Enric Cardona Garcia
PRE-IR Girona

Feliç Sant Jordi a totes les catalanes i tots els catalans

Ja és massa tard?

 

"Primer es van emportar als jueus, però com jo no era jueu, no em va importar. Després es van emportar als comunistes, però com jo no era comunista, tampoc em va importar. Després es van emportar als obrers, però com jo no era obrer tampoc em va importar. Més tard es van emportar als intelectuals, però com jo no era intelectual, tampoco em va importar. Després van seguir amb els cures, però com jo no era cura, tampoc em va importar. Ara venen a per mi, però ja és massa tard".
  Bertolt Brecht

 Quan a les darreres eleccions vam recórrer els carrers cercant els avals necessaris per a presentar-nos a les eleccions generals, parlant amb la ciutadania, vam quedar parats de la considerable quantitat de gent que s'havia empassat la falàcia de què les retallades eren necessàries, que haviem viscut per sobre de les nostres possibilitats i que mai més podriem viure com abans. Jo personalment vaig ser incapaç d'entendre aquest conformisme que ratlla en l'esclavisme. I a mil discussions hem hagut de participar a on es deia que no haviem de patir per les retallades a la sanitat, ni pel copagament, que el nostre govern "patriota" sabia el què feia, i què erem tot un exemple per a la resta de l'Estat "fent els deures" abans que ningú. Em venen esgarrifanses.

  I la matinada del dissabte al diumenge, a Breda, hem vist com un home de 40 anys ha mort víctima d'un infart, degut a què no va poder rebre atenció primària a temps. Els ciutadans de Breda porten més de dos setmanes ocupant el CAP, tancat degut a les retallades. I el senyor president Artur Mas deia que les protestes dels vehins de Breda eren "exagerades"...

  http://www.cafeambllet.com/press/?p=17189

  I després, per si no hi havia suficient amb les retallades de la Generalitat, han arribat els plans "d'austeritat" del govern del PP. Les retallades a la educació hi són a sobre la taula. Durant anys s'ha criticat la baixa qualitat de la educació, i el debat sobre el sistema de l'escola concertada s'allarga fins a l'infinit. Ara tot debat serà estèril, ja que la educació pública es troba ferida de mort. Centenars de mestres interins no tenen assegurada la seva plaça, i es pretèn massificar de manera innecessària les aules. La qualitat de l'ensenyament pot tornar a xifres de començaments dels anys 80, perdent per sempre avenços que havien costat dècades.

  Alguns ja parlen de la fi de l'Estat del benestar, i invoquen a la submissió temporal argumentant que "no hi ha diners". I les amenaces apocalíptiques alertant de les conseqüències fatals que pot tenir un "corralito", intenten persuadir-nos per a acceptar qualsevol exigència que vingui d'Europa.

  Però des del PRE-IR, volem fer una crida a la resposta ciutadana. Perquè no ens podem permetre acceptar aquest insult col·lectiu que representen les retallades, mentres el govern no mou ni un sol dit per a combatir el frau fiscal, l'autèntic problema de les arques públiques. Perquè ni la sanitat ni la educació són despeses, sinó inversions, i reduïnt en el sector públic no es combat l'atur ni es redueix de manera efectiva el dèficit.

  Perquè ja n'hi ha prou de fer pagar la crisi a qui no en té la culpa. Les retallades no són una mesura de govern: retallar en sanitat significa mort. Retallar amb educació significa hipotecar el nostre futur. Això ja no és una qüestió ideològica, ni de posicionament. És una qüestió ciutadana, de la qual ningú se'n salva (excepte, òbviament, qui pot permetre's la sanitat i la educació privada). Perquè ja n'hi ha prou de patir retrocessos només per a què una série d'impresentables mediocres mantinguin el seu status quo. 

  Per tot això, els ciutadans compromesos diem, i repetirem: NO A LES RETALLADES A LA SANITAT I EDUCACIÓ.

Enric Cardona Garcia
PRE-IR Girona